VERBS

VERBS -ÉIXER/ -ÈIXER

CRÉIXER
ACRÉIXER

PARÈIXER
APARÈIXER

DECRÉIXER


DESAPARÈIXER

RECRÉIXER


REAPARÈIXER

SOBRECRÉIXER


COMPARÈIXER





NÉIXER
RENÉIXER

CONÈIXER
DESCONÈIXER




RECONÈIXERPÉIXER


MERÈIXER
DESMERÈIXER


- Néixer = Nàixer
- Péixer = Pasturar; Menjar el bestiar (l'herba dels camps)

Diferències dialectals en la distribució de la e tònica
La e tancada del llatívulgar ha tingut evolucions diferents en els dos grans blocs dialectals del català: en els parlars occidentals, la vocal s’ha mantingut sense alterar el timbre; en els parlars orientals, en canvi, aquestavocal ha modificat el timbre i s’ha convertit en la vocal oberta [ɛ́], a excepció de la major part del baleàric, que l’articula com a neutra. A causa d’aquesta evolució, la e tònica presentadiferències territorials en mots com ara: cadena, cera, francés (o francès) i meréixer (o merèixer).
Els casos més generals en què les diferències de pronunciació de la e poden tenir repercussions gràfiquessón els següents:
a) Els mots amb la terminacions -es de gentilicis, participis i adjectius
anglés / anglès, francés / francès,
admés / admès, compromés / compromès
cortés / cortès
b) Els numeralsordinals acabats en e tònica
cinqué / cinquè, sisé / sisè
c) La terminació -en de la tercera persona del plural del present d’indicatiu d’alguns verbs de la II conjugació
aprén / aprèn, comprén /comprèn, depén / depèn
Excepte en els casos en què aquesta terminació està precedida de la consonant t i c, en què es pronuncia amb e tancada en tots els parlars (atén, entén, pretén, encén).
d) Elsinfinitius acabats en -eixer i -encer
conéixer / conèixer, meréixer / merèixer, paréixer / parèixer... però únicament créixer
véncer / vèncer, convéncer / convèncer
e) La segona i la tercera persona delplural dels imperfets d’indicatiu amb accent en el radical: féiem / fèiem, féieu / fèieu.

Tenint en compte la utilitat d’usar una ortografia única per a tot el domini lingüístic molts escriptors...