VICT RIA DE SAMOTR CIA
Páginas: 6 (1345 palabras)
Publicado: 29 de marzo de 2015
LA VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
a) Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.
Context cronològic: Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l’any 190 a.C.
Etapa hel·lenística (323-31 a.C.): període en que Grècia exporta el seu refinament cultural als diferents regnes macedonis, fins que és absorbida per l’Imperi romà.
Actualment l’original -del qualpart d’un ala s’ha reconstruït a posteriori- es troba al Museu del Louvre, tot i que n’hi ha còpies a Grècia i a Montpeller, per exemple.
Context històric: Després de la mort d’Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir l’Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el poder. L’enorme imperi d’Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la següent manera:Àsia per Antígon. Era el que tenia més poder i més extensió de terres. Els seus successors donarien lloc posteriorment a la Dinastia Antigònida a Macedònia.
Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinastia més estable de totes, (Dinastia Ptolemaica).
Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac.
Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S’entenia per Síria a una enorme extensió de terresque arribaven fins a les fronteres amb l’Índia.
Grècia i Macedònia per a Casandre, fill del veterà general Antipatre.
Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:
Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon). Epígon en serà un escultordestacat (tema dels gals invasors).
Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos:
Victòria de Samotràcia, El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes… L'Al·legoria del Nil
Atenes: es fan moltes còpies,més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...)
Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat.
b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura o la pintura d’aquest estil
Estil al qual pertany l’obra: Grec hel·lenístic (escola de Rodes).
Cinc característiques de l’arquitecturagrega:
1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ORDRE, la RAÓ, l’ ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA.
La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO, la PROPORCIÓ, la
PERFECCIÓ i l’EQUILIBRI de formes.
Recerca de l’ HARMONIA VISUAL TOTAL a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i REAJUSTAMENTS ÒPTICS coml’èntasi.
La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:
DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal.
c) Expliqueu les característiques formals, estructurals, tècniques i materials d’aquesta obra.
Característiques formals i estructurals:
La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d’una nau gran,què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió.
Les robes s’adhereixen al seu cos deixant intuir la seva anatomia; tractament que recorda la tècnica de "panys molls" de Fídies.
Les robes agitades pel vent li confereixen un dramatisme, joiós en aquest cas, molt característic de l’escola escultòrica ròdia.
El mant fa un rotlle sobre lacuixa dreta per caure després entre les cames, donant lloc a una composició molt característica de les figures femenines de la mateixa època.
Abundància de plecs a la part inferior de l’escultura organitzats en diferents direccions, donen la impressió de que la Victòria s’enfronta a un veritable remolí que vol atrapar-la.
La vestimenta es projecta amb rotunditat cap enrere al costat dret...
a) Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.
Context cronològic: Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l’any 190 a.C.
Etapa hel·lenística (323-31 a.C.): període en que Grècia exporta el seu refinament cultural als diferents regnes macedonis, fins que és absorbida per l’Imperi romà.
Actualment l’original -del qualpart d’un ala s’ha reconstruït a posteriori- es troba al Museu del Louvre, tot i que n’hi ha còpies a Grècia i a Montpeller, per exemple.
Context històric: Després de la mort d’Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir l’Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el poder. L’enorme imperi d’Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la següent manera:Àsia per Antígon. Era el que tenia més poder i més extensió de terres. Els seus successors donarien lloc posteriorment a la Dinastia Antigònida a Macedònia.
Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinastia més estable de totes, (Dinastia Ptolemaica).
Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac.
Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S’entenia per Síria a una enorme extensió de terresque arribaven fins a les fronteres amb l’Índia.
Grècia i Macedònia per a Casandre, fill del veterà general Antipatre.
Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:
Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon). Epígon en serà un escultordestacat (tema dels gals invasors).
Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos:
Victòria de Samotràcia, El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes… L'Al·legoria del Nil
Atenes: es fan moltes còpies,més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...)
Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat.
b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura o la pintura d’aquest estil
Estil al qual pertany l’obra: Grec hel·lenístic (escola de Rodes).
Cinc característiques de l’arquitecturagrega:
1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ORDRE, la RAÓ, l’ ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA.
La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO, la PROPORCIÓ, la
PERFECCIÓ i l’EQUILIBRI de formes.
Recerca de l’ HARMONIA VISUAL TOTAL a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i REAJUSTAMENTS ÒPTICS coml’èntasi.
La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:
DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal.
c) Expliqueu les característiques formals, estructurals, tècniques i materials d’aquesta obra.
Característiques formals i estructurals:
La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d’una nau gran,què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió.
Les robes s’adhereixen al seu cos deixant intuir la seva anatomia; tractament que recorda la tècnica de "panys molls" de Fídies.
Les robes agitades pel vent li confereixen un dramatisme, joiós en aquest cas, molt característic de l’escola escultòrica ròdia.
El mant fa un rotlle sobre lacuixa dreta per caure després entre les cames, donant lloc a una composició molt característica de les figures femenines de la mateixa època.
Abundància de plecs a la part inferior de l’escultura organitzats en diferents direccions, donen la impressió de que la Victòria s’enfronta a un veritable remolí que vol atrapar-la.
La vestimenta es projecta amb rotunditat cap enrere al costat dret...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.