Victor Català

nom i cognoms: data:

Llengua catalana
2n de batxillerat

Lectura 1. La novel·la modernista: Drames rurals, de Víctor Català.
TREBALL. Respostes breus

Heu de respondre breument (5 línies per resposta) les següents preguntes:
El text de Maragall que figura a continuació delimità força bé l'àmbit i característiques de la novel·la rural. En ell s'esmenten tres aspectes definidors d'aquestnou corrent. I encara que la realitat literària del gènere era més variada i es podria matisar més, la caracterització que fa Maragall mostra les bases més habituals d'aquest tipus de narrativa.

Text 1 En la novela catalana de los últimos diez o doce años, ha impreso fuerte carácter en un pequeño grupo de autores (pequeño sólo por la cantidad), cuyas obras, por un fondo común que tienen deespíritu, asunto y estilo, constituyen el núcleo de la que ya empieza a llamarse entre nosotros escuela ampurdanesa, no dando a este calificativo un sentido estrictamente comarcal, sino extendiéndolo a todo el ambiente pirenaico-mediterráneo de aquel nordeste de Cataluña cuyo típico centro es el Ampurdán propiamente dicho. Se caracteriza esta escuela, en cuanto a espíritu, por su naturalismo algoviolento y propenso a lo trágico; en cuanto a asuntos por su ruralismo; y en cuanto a estilo, por su claridad y energía plástica. (Joan Maragall. Pròleg a l'edició castellana de Per la vida de J. Pous i Pagès, 1911).

1. Quines característiques atribueix Maragall al que ell anomena "escuela ampurdanesa"?

El camp, la terra, adquireix per molts modernistes un significat fins aquell moment inexistento bé molt difús: es converteix en la representació més genuïna de l'ànima del país, és la que conforma l'esperit dels qui hi viuen, la que determina la forma de ser. Així doncs, des d'una perspectiva naturalista, els personatges de les narracions rurals, més enllà de la seva pròpia llibertat individual, són el fruit del lloc on neixen i viuen. Fills d'una terra aspra, indòcil, que exigeix unagran dedicació, ells mateixos



tenen aquestes característiques i els és difícil vèncer aquest ambient. De vegades, però, es tracta d'una terra més amable, rica en sensacions i tradicions agradables, contraposada a una ciutat massificada i deshumanitzada, una terra amb la qual les persones s'identifiquen i s'hi troben a gust. De manera que en el ruralisme podem trobar tots els colors, des delmés negre i tràgic, que gairebé en tots els seus contes mostra Víctor Català, al més clar i benèvol que apareix sovint en Prudenci Bertrana o Joaquim Ruyra. Una característica que apareix també en el ruralisme és l'ús d'un lèxic força més ric, treballat i precís que el de la narrativa anterior, que suposa un valor afegit gens menyspreable i que, ultra la seva finalitat més estrictament estètica, ensintenta apropar a la parla real de certs indrets del camp català, tot presentant mots en desús, especialment entre la societat urbana. Així presentava Víctor Català una de les primeres mostres del ruralisme:

Text 2 Oh tu, escaient damisel·la ciutadana, de posat senyorívol.la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d'ulls somniadors i llavis tristos [...] perdona'm a mi, el pobre pelegrí de laterra aspra, que duu sobre la túnica la pols dels viaranys, dormits en les planúries soleiades, i que palpa amb la guaspa del bordó tot lo que troba en terra, recollint pedruscalls i flors boscanes per ensenyar-ho als homes així que és en poblat, perdona'm, oh tu, damisel.la ciutadana!, si per encert cau en tes mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibrot feixuc; perdona'm i deixa'l deseguida, puix no s'és fet per tu: s'és fet per a altres mans més coratjoses i per gustos més rúfols. Per tu els colors que té són massa crusos, les ratlles massa negres: hi manquen mitges tintes, matisos esblaimats i corbes gracioses com espirals de fum d'un pebeter. Aquest és un aplec dels pedruscalls que et deia, de formes anguloses i endurides, invariables a través dels segles, i no et pot plaure...