Vida monàstica









A l'Edat mitjana els homes i les dones  dedicats a la Església eren un altre grup privilegiat de la societat feudal. Entre els seus integrats hi havia grans diferències: els càrrecs (bisbes, cardenals i abats) gaudien dels mateixos privilegis que els nobles però els capellans i els monjos vivien d'una manera similar a la dels pagesos.
 
Una Europa cristiana: Cap a l'any 1000,lamajoria dels habitants de l’Europa occidental eren cristians. Poderosos o humils, tots se sentien membres d'una mateixa comunitat, la cristiandat, amb unes creences comunes i uns rituals semblants.
 

Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l'ESGLÉSIA. El naixement, matrimoni i els funerals tenien cerimònies religioses, l'Església s'encarregava de l'ensenyament il'assistència a pobres i malalts.
 
L'Església va establir la ''Pau de Déu'' i la ''Treva de Déu'', uns períodes de pau obligatoris en cas de guerres, i va ordenar que les esglésies i els monestirs fossin llocs on es pogués entrar sense autorització.
 
L'església medieval era una institució molt rica ,també va estructurar una organització excel·lent que li permetia arribar a tots els indrets delterritori. Així, els cristians s'agrupaven en parròquies, que dirigia un sacerdot(rector). Un conjunt de parròquies formava una diòcesi, al cap davant de la qual hi havia el bisbe. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular.
 
El clero regular el formaven els monjos, que vivien en monestirs sota l'autoritat d'un abat. Les monges estaven sota l'autoritat d'una abadessa. Aquests doscol·lectius es dedicaven a l'oració, però les monjes no formaven part del clero.








   
Els monestirs es varen ruralitzar, és a dir, que se'n van anar al camp per poder fer la tasca d'evangelització i dirigir la vida dels pagesos. L'església era l'edifici central de qualsevol vila, poble o ciutat. 

Un monestir estava dividit en moltes parts, les principals eren: l'església, queestava en forma de creu, era el centre de tot monestir i era allà on els
fidels hi anaven per oir missa els diumenges i en ocasió de les festes, dels bateigs, dels casaments i dels enterraments, la sala capitular era allà on es reunien tots els capitulars (monjos/monges per decidir sobre coses importants): el claustre (pati porticat), on hi havia també el refetor (menjador, no podien parlar mentredinaven), la biblioteca(copiaven manuscrits i aprenien a llegir i escriure) i els dormitoris, al costat del claustre hi havia la cuina i el celler, aferrat a l'església hi havia el cementeri i les quadres, l'habitatge del servei, l’hostatgeria i la infermeria estaven situats al voltant de la murada.
 
L'habitatge de l'abat estava a part de tots els altres edificis i tenia el seu propi hort, queera cultivat per serfs, on vivien a les afores de la muralla, la vida als monestirs era per als monjos.

   

 Així, després d'aixecar-se, resaven les matines i esmorzaven, a continuació resaven laudes i distribuïen les feines del dia a la sala capitular on també es comentaven els fets importants ocorreguts el dia anterior. A mig matí resaven l'hora terça per continuar treballant fins l'horasexta, en que aturaven per dinar. Molts ordres religiosos aprofitaven aquest moment en que estaven reunits al refetor per llegir els capítols de les seves regles monàstiques per tal que els monjos les recordessin i practiquessin. Després de dinar, resaven l'hora nona i anaven a treballar fins l'hora de vespres que aturaven per sopar. En acabar de sopar, resaven les completes i se n'anaven a dormir.   
 Durant l'edat mitjana, varen sorgir diferents maneres d'entendre la vida monàstica, per això, nasqueren diverses ordres religioses cada una de les quals regulaven les activitats dels seus monjos segons un model de vida. Les més importants foren els benedictins, franciscans, dominics, templers i ordre de St. Joan de Malta, entre els homes i les clarisses, agustines, teresianes i...