VOCABULARIO DESCARTES

Descartes: Conceptes i vocabulari
Escepticisme: en cas de que existeixi una veritat, el coneixement d’aquesta no és possible.
Mètode: el mètode tracta sobre reflexionar a partir de veritatsevidents, de forma ordenada, una veritat rere una altra, de forma educativa.
Regla de l’evidència: no acceptarem com a vertadera una cosa que no se’ns presenti de forma clara i distinta en la nostra ment.Regla de l’anàlisi: hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per poder-los solucionar.
Regla de la síntesi: s’ha d’ordenar els pensaments, distingint les qüestionssimples de les difícils, i ajudar-nos de les solucions simples per a resoldre les difícils.
Regla de l’enumeració: s’han de fer tantes enumeracions completes i revisions generals com faci falta perevitar les equivocacions.
Dubte metòdic: aquest mètode consisteix en no donar res com a vàlid mentre ho puguem posar en dubte. És la postura inicial de la filosofia cartesiana.
Jo: substància pensant. Eljo és subjectivitat, la identitat personal, la consciència en sentit modern i és la primera veritat que descobrim dins de l’ordre del coneixement.
Idees: són conceptes, representacions mentals i n’hiha de tres classes: adventícies (experiència), factícies (construïdes amb altres idees) i les innates (posseïdes pel pensament per si mateix).
Criteri d’evidència: norma per la qual es regeix elconeixement. El criteri de veritat ens guia a l’evidència. L’aplicació del mètode demostra l’existència de Déu i aquest es converteix en criteri d’evidència.
Déu: res infinita, és la substància mésimportant.
Argument de la infinitud: entre les idees innates hi ha la idea de Déu, i aquesta precisa una causa adequada. La idea d’infinit només la pot haver causat una substància infinita, Déu. Aquestexisteix per la idea d’infinit de la nostra ment.
Argument de la casualitat aplicada al jo: si jo em considero a mi, em descobreixo finit i imperfecte
Argument ontològic: Es compara a Déu amb un...