weber

Metàfora que utilitza per representar que la racionalització i l’auge capitalista de la societat burocratitzada tant en àmbit privat com públic, s’ha transformat en una gàbia la qual empresona iatrapa als mateixos individus que l’han construït i que a la vegada està supeditant i limitant la llibertat d’elecció i creativitat individual a l’ordre col·lectiu.
És a dir, el sistema burocràtic estàlimitant els valors individuals utilitzant únicament sistemes col·lectius.
L'anomia (del francès anomie, i aquest del grec ἀνομία, anomia, mot compost amb el prefix ἀ-, a-, 'absència de', i νόμος,nomos, 'llei, ordre, estructura') és un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades. La pluralitat de normes existents i un cert relativisme provoca que la guiamoral desaparegui i quequalsevol pauta de conducta sigui considera com a vàlida, de manera que es produeix una desorientació en les persones sobre quins criteris han d'usar per decidir què fer.

No s'ha de confondre ambl'anarquia o el caos (absència de normes) perquè pot existir un corpus de lleis molt ampli, malgrat que incoherent i no sancionat per l'acceptació popular.


Per a la psicologia i la sociologia,l’anomia és un estat que sorgeix quan les regles socials s’han degradat o directament s’han eliminat i ja no són respectades pels integrants d’una comunitat. El concepte, per tant, també pot fer referència ala manca de lleis. Reben aquest nom totes aquelles situacions que es caracteritzen per l’absència de normes socials que les restringeixin.
L’anomia és, per a les ciències socials, un defecte de lasocietat que es fa evident quan les seves institucions i esquemes no aconsegueixen aportar a alguns individus les eines imprescindibles per a aconseguir els seus objectius en la comunitat. Això voldir que l’anomia explica el perquè de certes conductes antisocials i allunyades del que es considera com a normal o acceptable.

DEFINICIÓ ENCICLOPÈDIA:
Estat social en el qual la confusió i la...