Wewqewqewq

4. Reforma i Contrareforma
4.1. LA REFORMA DELS PRÍNCEPS I LA DELS CAMPEROLS
L. FEBURE, “Le Problème de l’incroyance du XVI siècle”, París [1945], 2003, ed. Akal J. DELUMEAU, “La Reforma”, Barcelona, 1985 Entre 1400 i 1750. La religió a l’època moderna: credulitat o incredulitat? Impossibilitat de creure durant el s. XVI, però la necessitat de creure no és satisfeta per l’Església i aixòcomporta la reforma. La religió no és sinònim de teologia ni tampoc de corpus de creences. Es podia ser religiós sense tenir coneixement de nocions doctrinals bàsiques. La religió tampoc és el que en el món occidental són creences secularitzades. I comença a aparèixer la secularització: la separació entre Església i Estat. A l’Europa moderna la religió, la cristiandat és una població de creients moltpoc religiosos i coneixedors dels dogmes i observació de les pràctiques i rituals. Però aquest poc coneixement no treu que la població pogués ésser molt religiosa (antropològicament parlant). La religió s’utilitza com un llenguatge on el món es va intel·ligible. Una manera d’explicar-se i d’entendre el món. Febure diu que la religió no és un conjunt de creences, sinó com un diccionari on es trobenexplicacions (quan no hi ha encara racionalisme crític). Buscaven interpretar qüestions de la vida quotidiana: pels nostres pecats (model  Bíblia). L’explicació és analògica, els esdeveniments es repeteixen. Luter, la reforma i la contrareforma porta a una revolució de camperols alemanys: antifeudals en nom de l’Evangeli i la paraula de Déu. Es trenca amb la dissociació típica de l’Europaoccidental. Dissociació d’Església-Estat-Societat-Economia. Abans de la secularització no es distingien. Els individus vivien en un univers religiós  fites del més enllà (baptismes, casaments,...). L’entrada al món es fa per una porta religiosa. Les activitats agropecuàries estan regulades, també, per un temps religiós. El treball i les males collites s’interpreten en clau religiosa. Església, nobles,mercaders i prohoms... Jerarquització organitzada de la societat. No són igualitàries davant la llei, ni econòmicament. No hi ha igualtat d’oportunitats, però el rendiment ha de ser paral·lel. Ningú es planteja la igualtat social (=clons?). No pot manar tothom, no tothom fabrica sabates,... No tothom pot fer la mateixa feina. Cal mantenir la desigualtat, no se n’amaga, perquè això respon a unavoluntat divina  Si déu ha creat el món, per alguna cosa l’ha creat així.

També la ordenació política es justifica en clau religiosa: és rei per la gràcia de Déu. Catòlics i protestants coincideixen en aquest fet. J. MACEK, “La revolución hussita”, Madrid, Siglo XXI, 1975 La reforma Protestant Els orígens es troben al 1517, quan Luter fa 95 tesis en contra de les indulgències. Però ja en el s. XVhi va haver una pre-reforma que no va tenir èxit. Amb Hüss al capdavant (hussites), i fins i tot es crea una comunitat de taborites. Tot i que les característiques no són les mateixes, hi ha la mateixa essència que té Luter. Volen reformar el món cristià, que s’ha corromput. En contra de l’Església constituïda (Roma, el Papat,...) que està en plena corrupció. Reforma = Canvi radical, ambl’objectiu de tornar als orígens. En clau de pobresa evangèlica. Retorn als orígens exaltant la pobresa (com Francesc d’Assís, Císter, eremites,...) i els treballs manuals (productivitat econòmica). La dissidència de Valdo (s. XIII) i dels valdesos tindrà continuïtat al s. XIV amb la revolució hussita. Considerats heretges per l’Església constituïda. Les característiques que uneixen a Valdo, Hüss i Lutersón: - Idea de la reformatio: reformar l’església i la cristiandat, sigui com sigui, per tornar a l’essència dels orígens. - Pobresa evangèlica: el que ha pervertit l’església és la riquesa mundana i s’ha de tornar a la religió dels pobres. - Distinció: acabar amb la distinció entre laics i eclesiàstics. Volien suprimir l’intermediari entre Déu i l’home. Trobar la veritable paraula de Déu (Bíblia...