Xarxa Local d'Infància

XARXES LOCALS D’INFÀNCIA. REFLEXIONS I UNA EXPERIÈNCIA

Per Esteve-Ignasi Gay Costa. Metge especialista en medicina preventiva i salut pública

1. LOCALITAT, XARXA I INNOVACIÓ DE LA CULTURA D’INFÀNCIA

Quan parlem de localitat acostumen a parlar d’una entitat urbana amb un cert grau d’autonomia, amb un nombre important d’habitants de diferents edats, que disposen d’una sèrie d’equipamentsque dones resposta a les diferents necessitats de la població, on es garantitzen una sèrie de drets i on la gent es coneix amb més o menys intensitat. Ens podem referir a un districte municipal d’una gran ciutat, una ciutat mitjana o petita, o bé una comarca rural formada per un conjunt de pobles petits o agrupacions de caces. Per tant entenem que hi ha una població emmarcada dins d’un territori,on conviuen algunes persones soles (cada cop més) amb altres agrupades en unitats familiars o famílies. Totes elles amb diferents necessitats, desitjos, interessos y problemes. Segons l’etapa vital de les persones ocupen més temps a un o varis interessos, segons el grau de consciència i/o de necessitat, com pot ser a estudiar, a la colla d’amics, a l’activitat laboral, a una activitat d’oci, a lapolítica, a la religió, a la llar, a l’atenció del fills, dels ávis, d’un parent discapacitat o drogadicte, ... per cada un d’aquests temes hi ha diferents llocs, diferents centres d’agregació, on les persones acudeixen per anar a buscar: serveis professionals, productes especialitzats, companyia, diversió, compartir interessos o preocupacions, practicar esport, suport, complicitat, etc.. O be,anar a donar companyia, suport, “canya”, aportacions econòmiques per diferents causes, etc. Per tant les persones d’una localitat també s’agrupen d’una manera, més organitzada o més informal, per un d’aquest interessos. Aquestes agrupacions en comporten com a comunitats estratificades, dins de la localitat o en un marc territorial més ampli i, en moltes situacions, connectades entre si de diferentsmaneres.

Si volem identificar la comunitat implicada amb la infància, començarem per identificar les famílies que tenen fills i fillus en edat ynfantil, podem marcar els límits entre ul zero"i els dotze anys. Podríem ampliar el límit superior a 18 anys si també voléssim incloure l’adolescència. Un cop hem identificat famílies de diferent tipologia amb les característiques que hemesmentat, observem quins recursos mnformals, equipaments professionals i entitats ciutadanes utilitzen aquestes famílies, per òebre el suport necessari a les guncions de criança i(educació dels seus infants. Així identifiquem la xarxa de suport de la família per l’atenció a l’infant. Podrem observar com utilitzen: l’escola bressola, els serveis de petita infància, el centre d’educació infantil i primària, elcentre d’atenció primerenca, l’associació de mares i pares d’alumnes de l’escola, el centre de salut, el centre de serveis socials, el centre d’atenció a persones discapacitades, l’esplai, el palau d’esports, la biblioteca, l’escola de música, entitats culturals, el grup d’ajuda mútua sobre una determinada malaltia crònica de la infància (encara que acostumen a ser d’un àmbit més àmpli), la garmðcia,la ràdio local, la policia lcal, el mercat. Ta}bé podem incloure dins de lc comunitat d’infància els serveis que intervenen en la infància(sense que ho hagi de demanar la família, com es el cas del departament d’ Urbanisme, Salut Pública, Policia Local o d’altres; o equipaments de suport als professionqls que dispensen directament serveis d’atenció a la infància, com0són el Centre de RecursosPedagogic, l’equip d’Assessorament Psicopedagògic, el Centre de Recursos per deficients auditius, etc...

El conjunt de xarxes de suport d’atenció a l’infant de les diferents famílies, conformen la xarxa local de suport a l’atenció de la infància que la podem anomenar abreviadament xarxa local d’infància. La imatge física de la xarxa és molt coherent amb la seva funció social. Les cordes...