Xoc de civilitzacions (israel i palestina)

El “xoc de civilitzacions” en el conflicte entre Israel i Palestina.
Estructures i canvi social. Sociologia. Universitat de Barcelona.
Héctor Sánchez Lobera
Índex.
1. Introducció.................................................................................................................Pag. 3
2. Contextualització històrica delconflicte...................................................................Pag. 6
3. Anàlisi del discurs israelià........................................................................................Pag 13
4. Bibliografia...............................................................................................................Pag 16
5. Annexos. (Recull d’articles dels últims anys sobre el conflicte)..............................Pag17

Introducció.
El “xoc de civilitzacions” de Samuel Huntington.
Què és el xoc de civilitzacions?

Bernard Lewis va ser el primer en invocar el paradigma sociològic per descriure la relació entre "Occident" i l'"Islam" en l'era post-guerra Freda. Tanmateix, va ser Samuel Huntington qui el va popularitza. Huntington, l'estiu del 1993, a la revista Foreign Affairs, on públic un articulotitulat "The Clash of Civilization? ".Les reaccions que va suscitar aquest articulo porto a Huntington a escriure el llibre de "Xoc de civilitzacions”, i la reconfiguració del nou ordre mundial", la idea principal del qual és, en paraules de Huntington, que "al món post-guerra Freda les distincions més importants entre els pobles, no són ideològiques, polítiques o econòmiques, són culturals" [1]Sobre el concepte de civilitzacions. Huntington adverteix de que la qüestió de la identitat cultural, ha portat a la construcció de les anomenades civilitzacions, així com per desestimar el que no són, en contrast amb les societats multiculturals del nou món global, a través de la que neix el conflicte. "Sabem qui som sol quan sabem qui no som, i amb freqüència, sol quan sabem contra qui estem"[2] .Sorgeix un ordre mundial basat en cultures. Les cultures properes, compatibles, creen vincles d'aliança, així com per reivindicar la seva identitat, d'allà contraposen el seu contra la resta.

Huntington estipula una divisió del món en vuit cultures: occidental, confucianista japonesa, islàmica, hindú, eslava, ortodoxa i, potser llatinoamericana i africana (encara que dubta que els llatins i elsnegres hagin estat capaços de crear una cultura homogènia). I entre aquestes existeix un xoc d'ideologies que donarà pas a un xoc de civilitzacions, entre "Occident i la resta".

Huntington nega la civilització global en contra de diferents tesis sobre la modernització i globalització de l'occidentalisme. Creu en l'equilibri de poder, es mou, deixa de recaure en occident. Les diferentscivilitzacions reivindiquen la seva cultura. "La política global és la de l'etnicitat, i la política global és la de civilitzacions"[3] . Dins de les civilitzacions tindrà lloc, guerres tribals i conflictes ètnics. Tanmateix, la violència entre estats i grups de civilitzacions diferents pot augmentar i intensificar-se quan altres estats i grups de civilitzacions pertanyents a la mateixa civilitzacióacudeixin en suport dels seus "països afins".

Tesi que pren molta força després dels atacs terroristes del 11-S. Data que canviaria el paradigma del "xoc de civilitzacions" a ser pràcticament sinònim d'una presumpta confrontació global entre Occident i el seu enemic arquetípic, l'Islam. Es va consolidar encara més una comprensió del món que defineix una marcada oposició entre "nosaltres" i "a ells",i que posiciona a l'Islam com el "nou enemic per al nou ordre mundial”.

Huntington estén aquesta idea, acusant a la cultura islàmica com la contraposició del món lliure i demòcrata (sens dubte occidental).

Relació amb el conflicte

El conflicte israelià-palestí és un dels més complexos de l'escenari internacional i la principal clau de la inestabilitat a Orient Mitjà. El territori...