Yee htewgfrery yuj tyhntr erg rthyty

1. Power Point
2. Introducció
La guerra civil (1936-1939) tallà en rodó totes les iniciatives i realitzacions polítiques i culturals anteriors. De l’obra que havien dut a terme els homes de la Renaixença, del Modernisme, i del Noucentisme, no en quedava sinó el record. I, potser, ni tan sols això. Mort, misèria, fam, exili, por, repressió, prohibició, són paraules que, en unsentit general, poden caracteritzar la immediata postguerra. A aquestes circumstàncies, caldria afegir-ne d'altres que procedeixen del món exterior però que també afectaran la totalitat del territori: la clausura de fronteres durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i el bloqueig internacional fins al 1955. Una situació com aquesta, òbviament havia d'afectar la vida quotidiana i cultural.L’intel·lectual va patir els efectes de la guerra com qualsevol altre ciutadà, però, a més, veié estroncades les seves possibilitats literàries i el que fou més greu: la situació el va portar cap a la desorientació i al immobilisme mental. El procés d' espanyolització havia de començar amb la supressió d'organismes que havien desenvolupat una intensa activitat cultural en els anys anteriors; la desaparició oconfiscació pel règim de diaris i revistes i la transformació d'entitats com l' Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya o Radio Associació de Catalunya, entre d'altres de mercat caràcter espanyolista. 
2.1. Etapes
2.1.1. 1936-1946
Fins l'any 1944 la literatura catalana fou clandestina. Abans, els intel·lectuals que no havien marxat al'exili s'organitzaren segons un programa de recuperació lingüística i cultural molt concret.
Primer es reunien en cases particulars els diumenges per la tarda; després, aquestes reunions gairebé familiars prengueren cos i tendiren a institucionalitzar-se. A part de les lectures, les conferències, commemoracions, etc. d'aquestes sessions ja fos mitjançant mecenatge o subscripcióprèvia, en sortiren edicions d'obres diverses, com per exemple, Les Elegies de Bierville (Carles Riba). El complicat sistema d'edició va estimular l'aparició de substitutius de llibres: estampes, recordatoris, nadales, etc. El 1944, també clandestina, va aparèixer la revista Poesia que, dirigida per Josep Palau Fabre, mitificà la figura de Bartomeu Rosselló Porcel. Poesia contà amb col·laboració de Riba,Segarra, Espriu, Perucho...


2.1.2. 1946-1955
La derrota de les forces nacionals al final de la Segona Guerra Mundial significà una lleu liberalització de l'ambient. S'iniciaren els contactes entre els intel·lectuals catalans i els espanyols, i la literatura catalana, però molt lentament, sortí de la clandestinitat i tornà a serpública. Reapareixen editorials, es crearen premis literaris (Joanot Martorell, ...) es recuperà el teatre i sortiren revistes en forma de llibre o depenent de centres religiosos (Serra d’Or, Ocell de paper, El Pont i Quart Creixent, entre d’altres) amb tot, però, la tasca clandestina va continuar, ara lligada als nuclis universitaris. Així es fundà Ariel (1946-1948, 1950-1951), continuadora dePoesies. I col·laboraren autors ja consolidats com Carles Riba, Manent o Garcés, i d'altres de més joves que donaren nou impuls a la publicació: Cirici, Sarsanedes, Perucho, etc. De les diferents facultats sortiren revistes culturals que, malgrat la poca durada i les dificultats de difusió, impulsaren la vida universitària amb tot de noves propostes. Pensem, per exemple, en Curial i Fòrum, de lesfacultats de lletres i dret respectivament, i Ictini de l'escola industrial.
2.1.3. 1955-1970
A partir dels últims anys de la dècada dels 50 es començaren a produir, diguem-ne amb normalitat, dues generacions: aquells escriptors que, formats i en alguns casos ja coneguts abans de la guerra, havien deixat d’escriure i ara tornaren a la vida pública i uns...