Yo, Simone

Simone de Beauvoir, filòsofa i escriptora, neix a París a principis d'aquest segle, el 9 de gener de 1908. Va ser Professora de Filosofia fins a 1943, quan es dedica completament a l'escriptura: LaSang dels Altres, Tots els Homes són mortals, Els Mandarins, entre d'altres.
La seva obra mestra el Segon Sexe, escrita el 1949, va ser i continua sent una obra de referència per a totes lesfeministes o defensors del gènere femení.
L'obra estableix que la diferència comportamental i el rol atribuït a la dona no es basen en diferències anatòmiques o fisiològiques, sinó que són conseqüència d'uncondicionament psicosocial.
L'educació rebuda de les nostres mares, de la societat sobretot dels educadors, ens transmeten certes expectatives i idees del que s'espera del "ser dona". La dona ha deser segons els antics patrons socials: casolana, sotmesa, dependent, passiva, reservada, delicada, fràgil ..., i exercir professions femenines com mestra o secretària.
Una imatge a la qual la dona s'hade conformar, sota pena d'exclusió, rebuig o crítica de part de la resta de la societat, arribant a ser catalogada de boja, excèntrica, llibertina o altres denominacions més indecoroses.
Podemimaginar el que va representar el personatge de, Simone de Beauvoir, per a la societat conservadora i conformista de principis de segle.
Per iniciar, va viure en "concubinat" amb el Filòsof Jean PaulSartre per més de 51 anys, i per acabar no va voler mai tenir fills. Això era i és una heretgia, un absurd, un escàndol, una mica inadmissible per a una gran part de la societat que concep que el "propide tota dona i el que la defineix és el ser esposa i mare".
No puc sinó admirar el coratge i l'atreviment d'aquesta dona exemplar, que es va atreure el rebuig de gran part de la societat per volerviure en coherència amb ella mateixa i de respectar el que ha de ser el nostre únic i principal compromís: el de ser nosaltres mateixos.
Tenir la llibertat d'escollir el que volem fer o ser, no per...