I'M Sublime

FRANCESC EIXIMENIS (Girona, 1327?-Perpinyà, 1409) naix en un temps de crisi: s’esfondren els fonaments ideològics medievals per donar pas a una nova visió del món: el Renaixement;però ell no demostrà fer-se ressò. Més bé tot el contrari ja que la seua producció reposa sobre la sensibilitat i les premisses medievals.
La seua obra és una de les més extenses de totala literatura en la nostra llengua. Es proposà escriure una summa de tot el saber de la seua època. Acudí a tota classe de fonts i anà incorporant-les. Preveia fer tretze llibres ambel títol de 'Lo Crestià' dels quals sols coneixem quatre, (segurament els altres no els arribà a escriure). Però el seu valor no rau en el caràcter enciclopèdic de l’obra sinó en lesgrans dots de narrador de l’autor.
Tractà sempre de ser amè, no abusà de l’erudició i volgué mantindre l’atenció del lector amb gran quantitat d’exemples, amb la inclusió de contespopulars i tota classe de descripcions de costums populars.
En un moment de crisi religiosa, com el que va viure, va ser capaç de distanciar-se i emetre un judici equilibrat i de sentitcomú, dins de l’ortodòxia cristiana.
Redactà el ‘Regiment de la cosa pública,’ que li van encarregar els jurats de la ciutat de València, clar exemple de les seues dots com a polític.Va escriure en la nostra llengua i en llatí. Entre les seues obres hi ha 'Llibre de les dones', 'Scala Dei', 'Llibre dels àngels', 'Vida de Jesucrist' i la seua obra màxima, jaanomenada 'Lo Crestià'.
Segons els especialistes, el pensament polític, les observacions sociològiques, les anotacions profètiques, els continguts teològics i enciclopèdics, la riquesa dela llengua i la magnitud de la transmissió manuscrita i impresa converteixen Eiximenis en un autor del màxim interès per a tots els camps del saber històric sobre l'edat mitjana.