L'ànima de les flors

“L’ÀNIMA DE LES FLORS”


El poema que em disposo a comentar és “L’ànima de les flors”. És un poema que pertany al llibre de Joan Maragall Visions i cants. Aquets llibre està dividit en tres partsla primera s’anomena Visions és on podem trobar poemes que fan referència a herois del passat., la segona part l’Intermezzo on pertany “L’ànima de les flors” tracta sobre festes religioses i popularsd’un any i altres temes diversos: com la natura, la joventut, etcètera i per últim trobem els Cants que exalten el nacionalisme català del moment. “L’anima de les flors” tracta sobre l’eternitat dela poesia malgrat la nostra mort.
El poema consta de tres estrofes cada una formada per quatre versos.
En la primera estrofa ens situa en la natura, un espai molt estimat per Maragall, ens descriul’espai: un caminal amb dues flors al terra que a la vegada està fent referència a la solitud que hom té quan està lluny de casa seva o de la seva pàtria. En la segona estrofa ens parla de l’estat anímicde les flors, tot i que s’estan morin elles no estan tristes sinó que somriuen al sol, amb això ens vol donar a entendre que no temen a la mort sinó que l’accepten com un fet natural. en aquestaestrofa podem veure com Maragall fa una personificació de les flors. I per últim en l a tercera estrofa encara a aprofundeix més en la personificació ja que ens explica el que pensen les dues flors.
Enels dos últims verosos el poeta ens vol transmetre que tot i que els elements de la natura i de la vida passen en el temps i moren si els plasmem en un poema poden arribar a ser eterns.
Si pensem ambel poema “L’ànima de les flors” com una part del llibre Visions i Cants, podem deduir que les flors simbolitzen dues persones que han marxat lluny de la seva terra, disposades i sense por a morir queaccepten el seu destí.
Per concloure el comentari de text podem dir que un fet tan quotidià com la mort de dues flors pot passar a l’eternitat si això és plasmat en un poema.



[pic]...