L'Església Cristiana I Els Estudis Clàssics

L'església cristiana i els estudis clàssics.

Naixement del cristianisme i de la seua literatura

Al segle primer es produei un fenomen que condicionarà el posterior desenvolupament de les societats occidentals i bona part de les orientals. Parlem del naixement de la religió cristiana, originàriament una secta escindida del judaisme, que començà a abandonar els amagatalls i a anaradquirint a poc a poc una major presència en la societat.
El cristianisme va substituir el model religiós politeista grecoromà pel seu monoteista, a la base del qual estava el misteri de la santa trinitat. No obstant, açò no suposà un trencament amb la cultura clàssica, ja que s'observa un cert grau de continuïtat, i fins i tot de respecte. Amb el pas del temps, l'església cristiana esconvertiria en una vertadera garant i transmissora de la tradició cultura i literatura grecollatina. Podriem parlar més aviat d'adaptació i renovació que de trencament amb el període anterior.
Als primers segles de la nostra era (s. I-V) ens trobem en una etapa de convivència entre la religió pagana d'arrels grecoromanes i la cristiana, la qual cosa creà un original món mediterrani que mantenia latradició grega e indoeuropea, però adaptava els nous cultes d'origen semític.
Un exemple ben clar d'açò és la gran influència neoplatònica en els escriptors cristians primitius, que podem observar als textos a través de la gran confusió que hi havia entre l'ideal grecoromà de la immortalitat de l'ànima i la creença jueva, adaptada al cristianisme, de la resurrecció de la carn.
La literatura cristianaapareix a finals de s. I, gràcies a una recopilació d'històries orals que propiciaren el gènere literari evangeli, que tenia uns esquemes semblants als de la biografia romana; i a l'afegit del corpus epistolar, format majoritàriament per epístoles de Pau de Tars i l'apocalipsi de Joan. La llengua original del Nou Testament és l'arameu o l'hebreu, a excepció de l'Evangeli de Lluc i els seus Fetsdels apòstols, escrits en grec. No obstant, prompte sorgí la necessitat de traduir els tetos a la llengua comuna de l'orient mediterrani, el grec. La traducció de la Bíblia culminà amb la Septuaginta, primer llibre que començà a traduir-se i que rep aquest nom pels 70 traductors reunits pel gran sacerdot de Jerusalem. La Septuaginta va ser un factor rellevant per a l'expansió del cristianisme dinsla zona de parla grega. Més tard, arribà el moment de donar un pas més endavant i aprofitar la llengua oficial de l'imperi, el llatí, per a continuar amb la seua llavor d'expansió. Sant Jeroni traduí la Vulgata, anomenada així per la gran fortuna de què va gaudir fins les posteriors traduccions a les llengües vernacles.
La força del cristianisme començà a fer-se sentir a l'Imperi Romà des delsinicis del moviment, entrant en conflicte amb el poder polític romà. La crucifiió de crist marca el punt d'inflexió en aquestes tortuoses relacions. Recordem, per exemple, la persecució cristiana d'Herodes o la passivitat de Pilat a l'hora del juí final; junt a les persecucions de cristians testimoniades als Fets dels apòstols, on el martiri d'Esteban té especial rellevància.
El cristianisme estàconsiderat com el factor que provocà la fi de l'imperi romà quan l'església arriba a rivalitzar amb el mateix estat i és capaç d'atreure persones educades i influents, que propiciaren l'acceleració de difusió del culte. Al tro imperial s'observava amb preocupació el rebuig dels cristians cap al poder polític, i algunes corrents de pensament els relacionaven amb els cultes mistèrics orientals,prohibits en territori imperial. Per açò van haver diverses campanyes de persecucions de cristians, com les de Neró, Domicià, Traià, Marc Antoni o Julià l'Apòstata. Augmentà la tensió entre el poder romà i el cristià, tot i que, de vegades, les fonts cristianes exageraven les persecucions i deformaven la realitat, com la falsa creença que deia que al Coliseu moriren martiritzats un bon nombre de...