L'Evolucionisme
Páginas: 3 (705 palabras)
Publicado: 27 de noviembre de 2012
L’EVOLUCIONISME
Els més remots precedents de l’evolucionisme dels éssers vius es troben en alguns filòsofs presocràtics, tals com Anaximandre o Empèdocles, que van afirmar clarament que unesespècies provenien d’altres
L’evolució és un fet
La comunitat cientifíca no discuteix la veracitat de l’evolució. No es dubta que tota forma de vida s’ha desenvolupat a partir d’un únic tipusd’ésser viu o d’unes poques formes vives inicials i que els éssers vius han canviat al llarg de la història de la terra. Les observacions acumulades durant més d’un segle són concloents: cada espècie, fóssil ovivent, s’ha originat a partir d’una altra espècie que l’ha precedit en el temps. Es té la certesa que l’evolució continua actuant avui de la mateixa manera que ho ha fet al llarg de la història dela vida. L’evolució és, doncs, un fet.
Durant els darrers dos segles s’han proposat diferents teories per explicar els mecanicismes responsables de l’evolució. Encara avui el debat continua viu.L’herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme
Al començament del segle XIX, Jean-Baptiste-Pierre de Monet, va proposar una teoria segons la cual les transformacions que un individuaconsegueixi durant la seva vida es poden transmetre a la descendència. Es el que entenem per lamarckisme, es basa es en els fonaments següents:
➢ A mesura que les caractarístiques del medi varien, lescaractarístiques corporals dels animals i de les plantes també canvien per adaptar-se als canvis ambientals. La necessitat d’adaptar-se (Lamarck en deia besoin, que en francès significa necessitat) és untret comú a tots els éssers vius.
➢ En tot animal, l’ús freqüent d’un òrgan qualsevol fortifica poc a poc aquest òrgan, el desenvolupa, l’engrandeix. En canvi la falta constants d’un òrgan eldebilita i acaba per fer-lo desaparèixer. Aquesta la llei del ús i del desús.
➢ Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus, és conservat en els individus descendents....
Els més remots precedents de l’evolucionisme dels éssers vius es troben en alguns filòsofs presocràtics, tals com Anaximandre o Empèdocles, que van afirmar clarament que unesespècies provenien d’altres
L’evolució és un fet
La comunitat cientifíca no discuteix la veracitat de l’evolució. No es dubta que tota forma de vida s’ha desenvolupat a partir d’un únic tipusd’ésser viu o d’unes poques formes vives inicials i que els éssers vius han canviat al llarg de la història de la terra. Les observacions acumulades durant més d’un segle són concloents: cada espècie, fóssil ovivent, s’ha originat a partir d’una altra espècie que l’ha precedit en el temps. Es té la certesa que l’evolució continua actuant avui de la mateixa manera que ho ha fet al llarg de la història dela vida. L’evolució és, doncs, un fet.
Durant els darrers dos segles s’han proposat diferents teories per explicar els mecanicismes responsables de l’evolució. Encara avui el debat continua viu.L’herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme
Al començament del segle XIX, Jean-Baptiste-Pierre de Monet, va proposar una teoria segons la cual les transformacions que un individuaconsegueixi durant la seva vida es poden transmetre a la descendència. Es el que entenem per lamarckisme, es basa es en els fonaments següents:
➢ A mesura que les caractarístiques del medi varien, lescaractarístiques corporals dels animals i de les plantes també canvien per adaptar-se als canvis ambientals. La necessitat d’adaptar-se (Lamarck en deia besoin, que en francès significa necessitat) és untret comú a tots els éssers vius.
➢ En tot animal, l’ús freqüent d’un òrgan qualsevol fortifica poc a poc aquest òrgan, el desenvolupa, l’engrandeix. En canvi la falta constants d’un òrgan eldebilita i acaba per fer-lo desaparèixer. Aquesta la llei del ús i del desús.
➢ Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus, és conservat en els individus descendents....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.