L'Humanisme
Páginas: 8 (1751 palabras)
Publicado: 11 de junio de 2012
L’HUMANISME
L’humanisme és un terme amb el qual s’acostuma a designar el moviment de desposta a la crisi del pensament medieval que, nascut a la Toscana a la segona meitat del XIV, capgira lentamente la mentalitat dels escriptors i a la llarga genera l’Edat Moderna.
Aquest moviment impulsat principalmente per Franceso Petrarca. El moviment atorga uns objectius nous i unes direccionsdesconegudes a l’activitat Intel.lectual, sempre centrada en l’home.
PETRARCA
Molts dels trets exposats troben exemplificació pràctica en l’obra de Francesc Petrarca.
Petrarca visita les runes de la civilització llatina, acumulant un sèrie de manuscrits i còdexs que li permeten formar una notable biblioteca, base dels estudis humanístics.
Reconcilia, per la via de l’idealisme, la filosofia dePlató i el cristianisme de Sant Agustí, mentre domina amb seguretat la llengua llatina. En aquesta redacta la part de la producción més valorada per l’autor- la qual cosa suposa el rescat del gènere clàssic del diàleg com a forma filosòfica.
També en aquesta llengua redacta un llarg poema inacabat De Africa sobre les guerres peniques i d’altres treballs: Secretum, Vita Solitaria.
Consideradacom a menor pel mateix Petrarca, l’obra en vulgar gira a l’entorn de Laura, centre d’una àmplia análisis de la personalitat del poeta. La relació puramente ideal entre ambdós- sembla que sols la veié un cop- i la fusió d’Amor i Bellesa, generen tot un ampli i dens Canzoniere.
Laura esdevé el referente per relacionar amb les figures de la mitologia clàsica ,el pretext per una al.lusió apassionadao la manifestación de l’angoixa i soledat del poeta. I un motiu constant de reflexió sobre el dolor, l’amor, la fugacitat de la vida…
Tot un moviment líric- el patriarquisme- deriva dels sonets, madrigals i cançons recollits en el Canzionere
L’HUMANISME I LA LITERATURA CATALANA
La penetració de l’humanisme en terres catalanes és fruit d’un procés lent,amb fases determinades per lapersonalitat del monarca. Les primeres manifestacions sobre la recepció d’una nova sensibilitat es poden cifrar en els derrers anys del regnat de Pere el Cerimoniós. Època que es caracteritza pel enlluernament davant el món clàssic que es resol en un seguit de traduccions de textos llatins i per alguns gests reials espectaculars.
● Traduccions: les traduccions repeteixen ara i adés les dificultats deles versions, la qual cosa palesa tant la situació de la llengua pròpia com la consideración d’aquesta com a inferior davant el llatí. També es cert que són autors medievals els qui escribien en llatí i després traduïen al català. Per exemple, Jaume Conesa traductor de les Histories Troianes
( versió llatina de La Illíada) o Ferrer Sayol .
● Actes del monarca: una atmosfera semblant respirensalguns actes del monarca, Pere el Cerimoniós. En una lletra enviada al bisbe de Megara, el rei pronuncia el cèlebre elogi de l’Acròpolis grega, tan reiterat. L’Acròpolis és conceptuada de Castell i ens trobm encara en una perspectiva medieval. A més a més, alguna cosa de modern es filtra en la mentalitat del rei, qui, copsant els nous aires, llega la seva biblioteca al Monastir de Poblet, amb eldesig exprés de la seva conservació; o renova la cancelleria.
● Cancelleria: És el primer centre de l’humanisme llatí a Catalunya. I a partir d’això sorgeix un estil equilibrat i elegante en la prosa. Els monarques encara es mouen en una atmosfera medieval i són els funcionaris que dominen la redacción en les tres llengües oficials de la Confederació- llatí, català i aragonés. A consequènciad’aquesta institució burocràtica que administrava la corona catalanoaragonesa es produí la unificación de la mateixa corona.
Aquest procés culmina amb l’aparició d’una prosa catalana, flexible, moderna i elegante.
Cal sumar-hi dos factors més:
● El contacte directe amb Grècia, reforçat per l’expansió pel Mediterrani, es fa present en l’hel.lenisme d’alguns escriptors destacats
● El...
L’humanisme és un terme amb el qual s’acostuma a designar el moviment de desposta a la crisi del pensament medieval que, nascut a la Toscana a la segona meitat del XIV, capgira lentamente la mentalitat dels escriptors i a la llarga genera l’Edat Moderna.
Aquest moviment impulsat principalmente per Franceso Petrarca. El moviment atorga uns objectius nous i unes direccionsdesconegudes a l’activitat Intel.lectual, sempre centrada en l’home.
PETRARCA
Molts dels trets exposats troben exemplificació pràctica en l’obra de Francesc Petrarca.
Petrarca visita les runes de la civilització llatina, acumulant un sèrie de manuscrits i còdexs que li permeten formar una notable biblioteca, base dels estudis humanístics.
Reconcilia, per la via de l’idealisme, la filosofia dePlató i el cristianisme de Sant Agustí, mentre domina amb seguretat la llengua llatina. En aquesta redacta la part de la producción més valorada per l’autor- la qual cosa suposa el rescat del gènere clàssic del diàleg com a forma filosòfica.
També en aquesta llengua redacta un llarg poema inacabat De Africa sobre les guerres peniques i d’altres treballs: Secretum, Vita Solitaria.
Consideradacom a menor pel mateix Petrarca, l’obra en vulgar gira a l’entorn de Laura, centre d’una àmplia análisis de la personalitat del poeta. La relació puramente ideal entre ambdós- sembla que sols la veié un cop- i la fusió d’Amor i Bellesa, generen tot un ampli i dens Canzoniere.
Laura esdevé el referente per relacionar amb les figures de la mitologia clàsica ,el pretext per una al.lusió apassionadao la manifestación de l’angoixa i soledat del poeta. I un motiu constant de reflexió sobre el dolor, l’amor, la fugacitat de la vida…
Tot un moviment líric- el patriarquisme- deriva dels sonets, madrigals i cançons recollits en el Canzionere
L’HUMANISME I LA LITERATURA CATALANA
La penetració de l’humanisme en terres catalanes és fruit d’un procés lent,amb fases determinades per lapersonalitat del monarca. Les primeres manifestacions sobre la recepció d’una nova sensibilitat es poden cifrar en els derrers anys del regnat de Pere el Cerimoniós. Època que es caracteritza pel enlluernament davant el món clàssic que es resol en un seguit de traduccions de textos llatins i per alguns gests reials espectaculars.
● Traduccions: les traduccions repeteixen ara i adés les dificultats deles versions, la qual cosa palesa tant la situació de la llengua pròpia com la consideración d’aquesta com a inferior davant el llatí. També es cert que són autors medievals els qui escribien en llatí i després traduïen al català. Per exemple, Jaume Conesa traductor de les Histories Troianes
( versió llatina de La Illíada) o Ferrer Sayol .
● Actes del monarca: una atmosfera semblant respirensalguns actes del monarca, Pere el Cerimoniós. En una lletra enviada al bisbe de Megara, el rei pronuncia el cèlebre elogi de l’Acròpolis grega, tan reiterat. L’Acròpolis és conceptuada de Castell i ens trobm encara en una perspectiva medieval. A més a més, alguna cosa de modern es filtra en la mentalitat del rei, qui, copsant els nous aires, llega la seva biblioteca al Monastir de Poblet, amb eldesig exprés de la seva conservació; o renova la cancelleria.
● Cancelleria: És el primer centre de l’humanisme llatí a Catalunya. I a partir d’això sorgeix un estil equilibrat i elegante en la prosa. Els monarques encara es mouen en una atmosfera medieval i són els funcionaris que dominen la redacción en les tres llengües oficials de la Confederació- llatí, català i aragonés. A consequènciad’aquesta institució burocràtica que administrava la corona catalanoaragonesa es produí la unificación de la mateixa corona.
Aquest procés culmina amb l’aparició d’una prosa catalana, flexible, moderna i elegante.
Cal sumar-hi dos factors més:
● El contacte directe amb Grècia, reforçat per l’expansió pel Mediterrani, es fa present en l’hel.lenisme d’alguns escriptors destacats
● El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.