L’organització Econòmica En Un Camp De Presoners De Guerra

L’organització econòmica en un camp de presoners de guerra


Menys és més, així ho entén Radford, que ens demostra com, amb una mostra senzilla també podem apreciar tots els matisos que envolten el tema del nostre estudi, les economies d’intercanvi. Amb aquest objectiu Radford ha fet l’anàlisi de dos camps de presos de guerra. Centrat en l’aspecte econòmic, deixa de banda altres temàtiquessocials que serien difícils d’estudiar en aquest context.
L’autor, du a terme l’experiment a dos camps diferents, els dos autàrquics, però amb alguns excepcions. Per exemple, el cafè a Baviera, a on part d’aquest anava a parar al mercat negre de Munich gracies al baix preu que tenia dintre el camp.

El seguiment que fa Radford permet veure la redistribució que reben els inputs dintre el camp, és adir, com s’especialitzen de forma eficient.
Per satisfer millor les necessitats dels presos i, en conseqüent, augmentar el seu benestar, va començar ha haver-hi intercanvis sobre els béns que rebien setmanalment (un pack anomenat “Red Cross” que contenia aliment i tabac). Aquesta classe de comerç requeria que en una mateixa transacció hi hagués una doble concordança entre el que es volia vendrei comprar. Com a solució aquest problema, va aparèixer de forma espontània, el tabac, que va agafar la funció de diner de forma generalitzada i ràpida. Igual com a qualssevol altra mercat una moneda d’ús generalitzat fa que aquest sigui més eficient, ja que els cost de transacció disminueixen. Per altra banda, la creació de la moneda en el camp va fer augment l’especialització, que al seu temps vafer créixer la mida del mercat, per aquest motiu, alguns instruments van quedar obsolets i es varen tenir de redissenyar, el taulell d’anuncis n’és un, ja que aquest podia absorbir la creixent oferta millor, que les sessions de compra-venda que es feien als barracons. Aquest nou instruments va ajudar al comerç en dos sentits: com ha instrument d’absorció, com ja em comentat i dos, per reduir elproblema de la informació asimètrica.
En el segon camp de presoners aquest últim problema no era tan greu ja que estava mes interrelacionat, per tant era més fàcil saber quins eren els preus a l’altra banda de camp. Tot hi així, en els dos casos trobem problemes de arbitratge, que es pot definir com l’aprofitament, per part dels intermediaris, del desconeixement dels diferents nivells de preusque tenen alguns agents econòmics. L’altra instrument va ser la botiga, de caràcter no lucratiu, venia en gran part productes no inclosos en el pack general (roba, accessoris de bany i menjar).
Fins aquest punt, trobàvem una economia d’intercanvi pura, però la voluntat d’alguns comerciants d’augmentar els seus beneficis o la voluntat d’alguns presos de millorar el seu benestar, van portar a lacreació del mercat de treball. Feines basades en la millora dels productes ja existents com arreglar la roba o fer pastissos; per l’altre banda hi començava a haver practiques empresarials. El ”trader” era el cas més clar, obtenien grans quantitats de cigarretes, gracies a l’arbitratge a la compra-venda. Per fer-ho, alguns d’ells varen aprendre noves llengües, hi així tenir més mercat. El “trader” notenia molt bona reputació ja que alguns van adoptar una actitud monopolística, utilitzant les onades deflacionistes al seu favor, i conseqüentment empitjorant-les encara més.

Gracies al diner, el comerç guanya eficiència i va canviant, és l’oli que embraga la maquina. Ara be, aquest també segueix un canvi en si mateix, el podem trobar amb tres formes: cigarretes, tabac de embolicar i “bullymarket”. Repartits en tres etapes:
1. El diner es troba en forma de cigarreta i més tard de tabac de embolicar, ja que et permetia treure 30 cigarrets al preu de 25, això va fer desaparèixer el primer del mercat. Degut al seu ús monetari a la botiga es venia majoritàriament, tabac de baixa qualitat, ja que per la funció que tenia no hi havia diferencia (“Gresham’s Law”). Aquest format reunia...