L'Educació Religiosa a l'Escola

L'EDUCACIÓ RELIGIOSA A L'ESCOLA

Aprofundint en les facilitats que el nostre sistema educatiu proporciona, cal fer esment especial a aquelles facilitats que s'ofereixen a l'alumnat amb necessitats especials degut a la seva religió; alumnes que, tot i que no necessàriament cal que ho siguin, però que en la majoria de casos resulten de procedència immigrant.
A aquest col·lectiu se'ls ofereix unadiversitat que tenen atorgada per imperatiu legal que fa que s'hagin d'aplicar a nivell escolar pautes diferents a les dels demés alumnes, amb les dificultats que això pugui comportar pels centres i les implicacions d'estar creant diferencies entre el mateix alumnat, en lloc d'una unificació desitjable.

L'Estat Espanyol no és un estat laic, en el qual no es professaria cap religió ni espermetria cap manifestació de les mateixes en espais públics comuns, com per exemple França, sinó que és un Estat aconfessional tal i com es defineix a l'article 16 de la Constitució Espanyola, la qual cosa vol dir que no s'inclina per cap religió però que les permet totes, no només permetent-ne el culte sinó que afavorint-ne la cooperació entre la religió i l'estat.
Fruit d'aquesta col·laboració,s'han signat a l'Estat Espanyol, acords amb les tres religions més importants existents al país, que són la religió islàmica, la religió jueva i la religió evangelista.
Així doncs i en virtut de aquestes acords signats entre l'Estat espanyol i aquestes tres grans minories religioses, tenim la Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la ComissióIslàmica d'Espanya, la Llei 25/1992, de 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Federació de Comunitats d'Israelites d'Espanya i la Llei 24/1992, de 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, i d'acord amb els seus preceptes, aquestes tres religions tenen atorgats uns drets queafecten directament l'àmbit educatiu tal i com proclama llur article 10, quan estableix que:

“A fi de donar efectivitat al que es disposa a l'art.27.3 de la Constitució Espanyola, així com en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l'Educació, i en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, es garanteix als alumnes (musulmans,israelites i evangelistes en cadascun dels acords respectius), als seus pares i als òrgans escolars de govern que ho sol·licitin, l'exercici del dret dels primers a rebre ensenyament religiós (islàmic, jueu i evangèlic respectivament) en els centres docents públics i privats concertats, sempre que, quant a aquests últims, l'exercici d'aquell dret no entri en contradicció amb el caràcter propi delcentre, en els nivells d'educació infantil, educació primària i educació secundària”, establint que, tot i que l'ensenyament religiós serà impartida per professors designats per les mateixes Comunitats religioses els quals també proporcionaran el material adient, seran els centres docents públics i els privats concertats qui hauran de facilitar els locals adequats per a l'exercici d'aquest dret i senseque pugui perjudicar el desenvolupament de les activitats lectives.

De la mateixa manera, l'art.12 toca més de ple les activitats docents vers els alumnes ja que les hores de pregaria afecten directament les activitats escolars, en tant que els alumnes amb aquestes diversitats religioses i que cursin estudis en centres d'ensenyament públics o privats concertats, estaran dispensats del'assistència a classe i de la celebració d'exàmens ( que hauran de ser posposats a dates alternatives), durant el període de temps establert oficialment “festiu per pregaria”, com ho és, per exemple:
en el cas de la religió islàmica, els divendres de cada setmana, dia de rés col·lectiu obligatori i solemne dels musulmans, des de les 13.30h fins a les 16.30h, així com la conclusió de la jornada laboral...