l'Escanyapobres

VIII

Si la Tuies i l'Oleguer no formaven un matrimoni en el sentit honrat de la paraula, contituïen una amistança ben ordenada i útil per a llurs fins; una parella que no es trastirava, sinó quemarxava ben unida sota el jou, seguint a dret fil el solc marcat, amb les mateixes ullades del bou i la mateixa paciència, a vegades àdhuc amb les mateixes guitzes; guitzes, però, sordes, iinofensives per a trencar llurs badanes i fer ni tan sols tombar el cap a la Coixeta.

L'Oleguer curava dels interessos de la dona igual que dels propis: tant, que de vegades barrejava àdhuc els rèdits enun mateix saquet, gastant a ella la broma que encara no l'havien pagat; endogalava tants condemnats a mort com la crisi de Pratbell li tirava als braços; adinerava, començant per les collites iacabant per aquells mobles arraconats al primer pis, tot allò que la mateixa crisi li permetia adinerar; i a aquell mitger pidolaire de la Coma, que, no content de demanar la seva part, mai no callava pera fems i planters, el feia passar amb cançons i llenya del bosc. L'únic de qui no havia pogut eixir amb lletres era l'oncle del notari; però no desconfiava de posar-lo a jou en un viatge que fariaabans d'acabar l'any.

Pel seu cantó, la Tuies complia com un sentinella foguejat. No movia peu de casa com no fos per anar a descobrir aquelles brometes, encarant-se en persona amb el deutor iamansint-lo tot seguit amb una rialla i una frase candorosa, que passava pels seus llavis roents tota escamada.

- Si ja ho sabia, home! Només us ho he dit per veure quina ganya hi fèieu.

Arribava acasa, i, traient foc pels ulls, però en veu baixa, revelava el descobriment al marit, qui responia poc més o menys que ella i amb igual rialla afluixava la mosca.

- Bé, no me les gastis més,aquestes bromes: saps? Allà on tenies aquests quartos, d'altres n'hi deu haver. No m'ho crec, que els tinguis tots a l'amagatall del capçal del llit no.

Fora d'aquests atreviments, l'Oleguer no podia...