L'origen del lèxic i Tipus de textos.

L’ORIGEN DEL LÈXIC:

-Lèxic patrimonial: el llatí vulgar: són un conjunt de paraules que han sofert un procés de transformació des de la llengua mare fins ara, la part del lèxic que prové de la llengua primitiva és el lèxic patrimonial o hereditari. En el cas de les llengües romàniques: són el resultat de l’evolució diferent del llatí en els diversos territoris on es va implantar.

El llatídel qual van derivar totes aquestes llengües, va ser l’anomenat llatí vulgar, amb moltes coincidències i interferències amb el llatí escrit.

-Cultismes: Són llatinismes, incorporats al català, adaptats a la fonètica i a la morfologia catalanes, com per exemple: radi, càtedra, voluntat.

-Semicultismes: Són mots presos del llatí escrit i que han rebut parcialment l’evolució popular, però nohan arribat a l’evolució fonètica total com altres mots semblants. Per exemple: si CUNICULU(M) ha evolucionat a “conill”, SAECOLU(M) hauria d’haver evolucionat a “sell” en canvi, aquesta paraula a derivat a “segle”. Són semicultismes els mots: miracle, regla, espatlla.

-Doblets: S’anomena als mots que d’un mateix ètim ha evolucionat de maneres diferents, d’una mateixa arrel pot evolucionar a uncultisme i a un mot patrimonial.

Llengües superstrat: conjunt de llengües posteriors a la llengua mare que contribueixen a la creació de la nova llengua. Les llengües que han estat superstrat respecte al català són les germàniques (com el gòtic, el fràncic) i l’àrab.
a) Llengües germàniques: a causa de les invasions germàniques, en l’Imperi Romà hi van aparèixer molts germanismes queposteriorment s’han incorporat al català a través del llatí. Han deixat pocs mots del lèxic comú, la majoria són relatius al llenguatge guerrer: arenga, espia, guerra, guarir, guaitar, blau, gris, blanc.
b) L’àrab: A causa de la llarga durada dels àrabs a la península, la seva llengua va influir més que en el cas de les llengües romàniques. Però la existència d’arabismes es molt més influent al sudque al nord, es per això que a Catalunya no trobem masses arabismes, sinó a el país Valencià o a les Illes Balears. Alguns dels arabismes més coneguts són: cotó, albercoc, albergínia, arròs, sofà, rajola,etc.

Llengües adstrat: Són aportacions d’informació lingüística posterior a la creació de la llengua. Tot i que hi ha casos que la influència d’una llengua adstrat és tan forta que acabadesplaçant paraules genüines: Per exemple, el mot buscar, ha substituït en bona part el mot català cercar. Les llengües que tenen o han tingut influència sobre el català, són:
a) L’occità: sobretot en el llenguatge poètic en l’època dels trobadors. Són occitanisms aimia, beufat, faisó.
b) El francès: Van aparèixer en l’època de cavalleria. En son mots procedents: borsa, hotel, xalet, xofer, garatge,croqueta, xef, sofà, bricolatge.
c) L’italià: A partir de l’influencia de l’Humanisme i el Renaixement apareixen paraules que han evolucionat a: madrigal, medalla, artesà, saldo. Actualment s’han incorporat molts italianismes sobretot del vocabulari musical: ària, batuta, piano, partitura, sonet.
d) El grec: entre els mots presos del grec cal distingir entre greicismes, que són els mots del grecmedieval que es van incorporar al català com a conseqüència de les relacions que va mantenir la Corona d’Aragó amb Grècia en l’època medieval que solen fer referència al vocabulari mariner: arjau, ormeig, roli, palangre, escàlem, calaix; I hel·lenismes que són els mots provinents del grec clàssic.
e) El castellà: La influència del castellà va començar sobretot després del canvi de dinastia a laCorona d’Aragó. Durant els segles següents i fins avui s’ha anat intensificant la influència del castellà, tant el lèxic com gramàtica, morfologia. Són castellanismes acceptats: cego, despedir, mosso, buscar, cuidar, llàstima, tarda.
f) Llengües indígenes americanes: Es van introduir al català a través del castellà, a causa de la conquesta dels espanyols. Molts dels seus mots són: cacau, caníbal,...