Ábalos

Paraules :
Elitista: Perteneciente o relativo a la élite o al elitismo
Pugna: Batalla, pelea
Paradigma: Ejemplo o ejemplar
Ecuánime: que tiene ecuanimidad/ ecuanimidad: Igualdad y constancia de ánimo
Inmanencia: Cualidad de inmanente/ inmanente: Que es inherente a algún ser o va unido de un modo inseparable a su esencia, aunque racionalmente pueda distinguirse de ella
Pormenorizado:Describir o enumerar minuciosamente
Emular : Imitar las acciones de otro procurando igualarlas e incluso excederlas
Holismo: Doctrina que propugna la concepción de cada realidad como un todo distinto de la suma de las partes que lo componen
Subsumir: Considerar algo como parte de un conjunto más amplio o como caso particular sometido a un principio o norma general.
Antropomorfización: Conceder formao cualidades humanas a una cosa o a un ser sobrenatural
Agazapado/da: Hipócrita

Autor del text: Iñaki Ábalos:
Arquitecte español, es va titolar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i de la que va ser profesor del departamento de construcción. L’any 1985 va fundar junt amb Juan Herreros l’estudi Ábalos&Herreros, una firma autora de grans projectes com ara l’estudi de LuisGordillo, la Torre Woermann, el pabelló de gimnàstica del Parque del Retiro, entre d’altres. Actualment dirigeix el departamento d’Arquitectura de la Universitat de Harvard

Pregunta 1:
Característiques formals de la casa positivista:
Aquesta casa és la que la película de Tatí descriu com de la familia Arpel. Aquesta és una familia model (l. 130), organitzada i basada en un seguit de normessocials. Així doncs, la casa cumpleix una total funcionalitat i tot està perfectament coordinat. L’autor posa com a exemple la cuina, on tot és molt “funcional” i tot és molt pràctic( l.205), higiènic, pseudorrobotitzat i calculat.(l.200-212). L’arquitecte positivista ha construit la casa en base a una cuantificació normativa, és a dir basant-se amb l’optimització de la produccio industrual , demanera que tot queda perfectament coordinat (l.180-186) té cura del propi “metre cuadrat”. L’espai casi no existeix com a tal, la familia acaba sent igualitaria, eficient, saludable i treballadora, és a dir, una familia model (l.130). És un espai diàfan, sense lloc per recons, per desviacions ni aillament personal (l.239). A la casa positivista no hi ha lloc per els materials naturals( ja que norepresenten l’avenç industrial i són fruit de la memoria i el passat (l.279)), ja que són partíceps de l’industrialització, que equival a una total modernitat. El blanc és el color escollit, doncs representa el material neutre (l.294), també s’utilitza el vidre com a material privilegiat, per cumplir amb la visibilitat dels positivistes(l.301-312). Les cases están construides amb un bloc col·lectiu oresidencial (l.314-323). La familia positivista viu en un espai que exemplifica el que vol ser la societat i com s’organitza, d’una manera ordenada. Això va provocar l’auge de l’urbanisme (l.358-360). L’autor la compara amb la ciutat de Brasilia, que és el paradigma més clar d’aquest tipus d’arquitectura positivista.(l.363-370).

Característiques formals de la casa fenomenológica: Aquesta fareferencia a l’oncle Hulot que viu d’una manera totalment contrària als positivistes. És una casa desmesurada i anárquica, on hi viu el desordre i la despreocupació. La casa manté una particular relació amb cada peça o objecte que s’hi troba adins, s’hi viu una intensitat que a la casa positivista no es percep en cap moment. (l.143-147).


Pregunta 2:
Quina és la manera de ser i viure de lafamilia positivista?
Aquests es regeixen per la fe al progres i a l’ordre com a instrument de salvació (l.49). El que pretén el pensament positivista és portar a l’home a una societat perfecta, sense conflictes, organitzada per la ciencia i es pretén que el món sigui el regne de l’ordre i el progres (l.101-105). Tenen una valoració ben diferent del que és el passat i el futur. Per ells el passat...