àgora

REFLEXIONS SOBRE LA PEL·LÍCULA

Incoherència teòrica
Amoni en un sermó en que predica que el seu Déu és misericordiós, diu al mateix temps que llencin un pagà a les flames per a demostrar que el veritable Déu és el seu.
Incoherència entre teoria i pràctica
La hipocresía. Només cal recordar el “Queridísimo de Ciril a Sinesi en abraçar-lo. La mateixa Hipàtia, quan Orestes li comunica quetots els notables, incloent-la a ella, hauran d’acabar per convertir-se al cristianisme, li recrimina: “Hablas de mercadear con la fé.”
A partir de la prohibició dels ritus pagans, molts dels alumnes d’Hipàtia, Orestes inclòs, s’acaben convertint al cristianisme i ocupant càrrecs polítics a la ciutat.
“ Está llamando a la aniquilación de mujeres y niños. Un obispo. Un cristiano.”, es queixavaOrestes de Ciril, alhora que reconeixia que, éssent ell mateix cristià, no podia fer res, si no volia que mitja ciutat s’aixequés en contra del seu govern.
Però contra aquests arguments pragmàtics sempre se’n poden oposar de  filosòfics: “Si no tomais medidas, Cirilo continuará haciendo lo mismo hasta que no quede nadie en esta ciudad; y entonces no tendreis pueblo que gobernar ”, va dir Hipàtia.Sempre es poden veure les coses des d’un punt de vista diferent, més ampli.
Però la mateixa Hipàtia és incoherent en defensar  teòricament la igualtat alhora que, a la pràctica, critica “el vulgo y los esclavos”.
Els perseguits que es converteixen en perseguidors:
Als cristians, llençats als lleons del circ durant segles, ara els diuen a l’Àgora: “¡Qué arrogantes ahora que el imperio os dejaexistir !”.
Després de l’episodi del pagà llençat al foc a l’àgora pels cristians, el pare d’Hipàtia troba una creu i diu que no vol cristians a casa seva, una esclava es confessacristiana: Davos diu llavors que ell també és cristià –tot i que no ho és- i que el castigui a ell pels: “ Ahora nos dan lecciones de piedad ”,diuel pare d’Hipàtia, però de fet la lliçó de pietat li havia donat la“persona” de Davos, ja que havia actuat per altruïsme i no per les seves creences religioses.
El paper de les emocions
A l’escena de la creu cristiana, Hipàtia suplica al seu pare que no castigui els esclaus: “¡Espera a calmar-te!”, li diu. No ens hem de deixar portar per lesemocions. Això és el que li li acabarà passant a la mateixa Hipàtia quan, estressada intentant salvar el màxim de llibres possibles,li retreu a Davoss: “¿Por qué los esclavos nunca estáis cuando se os necesita?”, i l’insulta (“¡ Idiota!”).
Actitud crítica versus dogmatisme:
Hipàtia, rebutjant convertir-se al cristianisme,diu al bisbe: “Sinesio, tú no cuestionas lo que crees. Tú no puedes. Yo debo” Ell no “ pot ”qüestionar-se res perquè la fe és dogmàtica; ella “ha de“ qüestionar-s’ho tot en tant que científica i filòsofa.Sinesi força Orestes a aceptar de creure en “tot” el que diuen les escriptures, inclòs el fragment que havia llegit Ciril contra les dones, reconeix impotent: “ No sé. No sé en qué creer.”
La ciència i la filosofia com a actitud crítica
Quan els déus no ens ajuden, Orestes diu que caldria buscar-ne uns altres, i un company li critica la gosadia. Hem d’atrevir-nos a criticar! Hipàtia aplaudeixl’actitud crítica d’Orestes, perquè, de fet, gràcies al fet que Orestes va criticar un dia el mecanisme dels cossos celestes titllant-lo de capritxós i complicat, Hipàtia va poder obrir  el seu punt de vista suficientment per poder adonar-se que la explicació que cercava havia de ser més simple. I llavors va començar: “ I si... i si...?”. Aquesta formulació d’hipòtesis és el que fa avançar la ciència,no la por a criticar el mestre.
Tornen a considerar la hipòtesi d’Aristarc de Samos (el primer a formular el model heliocèntric del sistema solar, segons el qual el desplaçament de les errants només seria una il·lusió òptica). Però sempre hi ha prejudicis que ens afecten: la solució estava en l’el·lipsi, però Hipàtia no l’acceptava i es preguntava: “¿Por qué razón convive el círculo con...