02 Les Guerres Carlines
Páginas: 2 (359 palabras)
Publicado: 13 de abril de 2015
Les Guerres Carlines
Mapa políticomilitar de la Península Ibèrica durant la primera guerra carlina en el segle XIX
entre els anys 18331840.
L’any 1833, Ferran VII es va morir i va deixar en el testament que la seva filla Isabel seria la
seva successora. El mateix dia el seu germà Carles es va proclamar rei i es va iniciar una revolució absolutista al nord d’Espanya. Comença així la primera guerra carlina.
El carlisme es presentava com a ideologia tradisionalista i antiliberal. Entre els seus dirigents
s’hi trobaven membres del clero i una bona part de la petita noblesa rural. Per altra banda, la causa isabelina va contar amb el suport de l’alta noblesa i amb un sector de la jerarquia
esclesiastica.
Els carlins, al no tindre un exercit regular, actuaven per mitja de les guerrilles. Aquests van comptar amb el suport de potències absolutistes com Rússia i Àustria, mentre que França i
Portugal, favorable a l’implantació d’un liberalisme moderat a Espanya. El conflicte armat va passar per dues etapes:
La primera etapa (1833/1835) es va caracteritzar per l’estabilització de la guerra al nord i
pels triomfs carlins. El general Zumalacarregui va organitzar un exercit per aconseguir algunes ciutats del nord però fracassà en la presa de Bilbao, on va trobar la mort. Les terres
de l’Ebre eren comandades pel general Cabrera, que es va convertir en un dels líders carlins
mes destacats. A la segona etapa (1836/1840) la guerra es va inclinar a favor del bàndol liberal amb la
victorià del general Espartero. Els insurrectes van iniciar una nova estratègia caracteritzada per les expedicions a unes altres regions.
Finalment els transaccionistes i transigents arribaren a un acord i el general Marota va signar
el Conveni de Bergara (39) amb el general Espartero.
Més endavant, entre els anys 1846/1849, coincidint amb la crisi de subsistencia, va esclatar a
Catalunya una nova insurrecció carlina, l’anomenada Guerra dels Matiners. Desprès els ...
Mapa políticomilitar de la Península Ibèrica durant la primera guerra carlina en el segle XIX
entre els anys 18331840.
L’any 1833, Ferran VII es va morir i va deixar en el testament que la seva filla Isabel seria la
seva successora. El mateix dia el seu germà Carles es va proclamar rei i es va iniciar una revolució absolutista al nord d’Espanya. Comença així la primera guerra carlina.
El carlisme es presentava com a ideologia tradisionalista i antiliberal. Entre els seus dirigents
s’hi trobaven membres del clero i una bona part de la petita noblesa rural. Per altra banda, la causa isabelina va contar amb el suport de l’alta noblesa i amb un sector de la jerarquia
esclesiastica.
Els carlins, al no tindre un exercit regular, actuaven per mitja de les guerrilles. Aquests van comptar amb el suport de potències absolutistes com Rússia i Àustria, mentre que França i
Portugal, favorable a l’implantació d’un liberalisme moderat a Espanya. El conflicte armat va passar per dues etapes:
La primera etapa (1833/1835) es va caracteritzar per l’estabilització de la guerra al nord i
pels triomfs carlins. El general Zumalacarregui va organitzar un exercit per aconseguir algunes ciutats del nord però fracassà en la presa de Bilbao, on va trobar la mort. Les terres
de l’Ebre eren comandades pel general Cabrera, que es va convertir en un dels líders carlins
mes destacats. A la segona etapa (1836/1840) la guerra es va inclinar a favor del bàndol liberal amb la
victorià del general Espartero. Els insurrectes van iniciar una nova estratègia caracteritzada per les expedicions a unes altres regions.
Finalment els transaccionistes i transigents arribaren a un acord i el general Marota va signar
el Conveni de Bergara (39) amb el general Espartero.
Més endavant, entre els anys 1846/1849, coincidint amb la crisi de subsistencia, va esclatar a
Catalunya una nova insurrecció carlina, l’anomenada Guerra dels Matiners. Desprès els ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.