0plato I Justicia 1

Què és la Justícia per Plató?
Cap ciutat serà lliure de conflicte fins que els reis no esdevinguin filòsofs i els filòsofs no
esdevinguin reis.
El terme justícia ha estat llargament discutit amb el pas dels segles, però entre nosaltres perdura la
idea clàssica, que va ser discutida per Plató. Per arribar a entendre què és la justícia hem d'entendre
que Plató va dissenyar un Estat on l'individu ila societat convisquessin en harmonia a traves de
l'educació, un dels avenços més importants de l'època.
Abans però, Plató entén que l'origen de la societat i la seva evolució rau en la incapacitat dels
individus de ser autosuficients. Per tant necessitem de l'agrupació per aconseguir la humanitat, que
no és més que la felicitat, per tal de desenvolupar-nos i produir tot allò necessari persobreviure.
Així sorgeix la relació entre individu i societat que marca l'inici de l'Estat, que sense l'educació
prèvia hi sorgeixen injustícies durant el seu proces de creació.
En efecte, l'educació era primordial per mantenir un sistema just i queda acordat que és possible
l'harmonia a traves de la correlació que s'instaura entre l'ànima, l'individu i la societat. Així
l'objectiu de l'individu és teniruna ment sana i un cos sa propiciant harmonia a través de l'educació,
que el perfeccioni i l'endinsi al món intel·ligible evitant que no es deixi portar per les aparences, tot
adoctrinant-lo perquè sigui bo i finalment esdevingui un governant just.
Des del punt de vista ètic l'home es torna bo aconseguint el coneixement i el mètode socràtic
(elenkos) ens permet instaurar l'estructura lògicaadequada a la realitat intel·ligible per entendre i
concebre el sistema just. Per què l'única font de bondat és, evidentment, el coneixement, que atorga
el bé i per tant la justícia.
Els nivells de la dialèctica són: en primer lloc l'epistemològic, que ens permet que des del món
sensible pugem al món intel·ligible, en segon lloc l'ontològic, que ens fa descobrir la realitat
autèntica, en tercer llocl'ètic on el coneixement permet ser bo i virtuós i finalment el lògic, que
divideix cada concepte en les seves classes o categories.
Per Plató, l'avenç en el coneixement ens el permet l'amor (éros) que és la mateixa ascensió cap a la
bellesa (carro alat). És l'elevació de l'ànima al món intel·ligible des del qual va contemplant i
comprenent cada idea, tot perfeccionant-se i obtenint el seu veritableésser. Aleshores s'han d'educar
als joves en aritmètica, geometria, astronomia, matemàtica, dialèctica i gimnàstica, per aconseguir
la bondat de l'individu.
En efecte, Plató anhelava assolir l'harmonia entre l'Estat i l'individu per tal d'establir la classe
governant, equilibrada amb la raó, que governés en favor de la justícia.
Per tant si els individus són bons i per tant justos, laciutat/societat també ho serà. Així l'objectiu de

la societat serà produir el tipus d'individus més elevat. Aquest establiria les normes més justes que
caldria utilitzar de forma instrumental. És dir, si tothom les respecta i les accepta és millor per tota
la societat.
(Thrasimachus) El govern del més fort per l'interès del més fort. La justícia es nodreix de l'habilitat
de convèncer els altres que tu estasprotegint els seus interessos quan de fet et preocupes pels teus.
Plató argumenta que el governant comandarà pel seu propi interès si, però ell és infal·lible, quan
s'equivoqui haurà anat en contra del seu interès, però a més no es pot governar per l'interès propi si
no sabem quin és aquest i per tant serem injustos.
Cap art o ciència ordena o considera per l'interès del més fort o superior sinóque ho fa pel subjecte.
Per tant el governant, d'acord amb el seu art, quan governi, ho farà en l'interès del seu subjecte.
És bo ser just perquè si practiques injustícies sense que els altres se'n adonin, tard o d'hora pot
passar alguna cosa dolenta i descobriran la veritat, fet que tindrà conseqüències desagradables. Per
tant la injustícia apareix de la ignorància i corregir-la amb l'educació...