Platón I La Justicia

«Si, Glaucó, teníem efectivament com una semblança de la
justícia, la qual ens va aprofitar, alIò que el qui per naturalesa es
sabater ha de fer sabates i no pas res més, i el qui és constructor,
construccions, i així mateix en totes les altres coses.»
«Ho sembla.»
«En veritat tanmateix la justícia tal com es mostra, era una
cosa d'aquesta mena, però no en les accions exteriors en relacióa alIò que pertany als homes, sinó en relació amb l'activitat
autènticament íntima, de cara a l'individu mateix i al seu ofici ,
per tal com no permet que res en ell executi el que no Ii pertoca,
ni que les diverses forces de la seva anima s'interfereixin
mútuament en llurs afers, sinó que assigna a cada part el que
veritablement Ii correspon, i l'individu es domina i s'ordena, i és
amic desi mateix, i es posa les tres parts en concòrdia,
ordenadament com les tres notes principals de l' escala musical,
el to baix, i l'alt, i el mitja, i els que hi hagi encara entre aquests,
i ho enllaça tot, i sigui com sigui en surt un de tots, temperat i ple
d' harmonia, i des d' aleshores en tot el que s' emprèn, tant si treballa
per enriquir-se, com si té cura del seu cos, com si actua enpolítica,
o si negocia amb particulars té per justa i l'anomena tal i bella
l' acció que manté i contribueix a realitzar aquest estat de l' ànima,
i té per saviesa el saber que inspira aquesta acció; contràriament
anomena injusta l' acció que destrueix aquest estat, i ignorància
l' opinió que inspira aquesta acció.»
«Tens tot a la raó, Sòcrates» -va dir ell.

Plató, República

1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen
relacionades (entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]

Plató ens explica de on prové l’idea de la justícia i d’injustícia. Aquestes provenen de la dedicació del home a allò que li pertoca, es a dir a fer allò al que esta destinat i el que la seva ànima esta destinada.

Si un individu té un determinat tipus d’ànima haurà per talde ser just i crear justícia ho haurà de complir amb ella. Plató ens diu que les 3 parts de l’anima no estan totalment separades sinó que viuen en harmonia però una es superior a les altres.


2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions
següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) « justícia » : Emprar l’ànima en allò que esta destinada.Dedicar-se a un sol ofici.
b) « les diverses forces de la seva anima » : Les 3 parts de l’anima, la racional, la concupiscible, la irascible.




3. Expliqueu el sentit de la següent frase del text: “… la justícia tal com es
mostra, era una cosa d'aquesta mena, però no en les accions exteriors en
relació a alIò que pertany als homes, sinó en relació amb l’activitat
autènticament íntima, decara a l'individu mateix i al seu ofici ». Feu
referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Plató parteix de la base de que la justícia ve donada per la utilització de l’ànima en allò per a que esta destinada. L’home que és just nomes es dedicarà a un sol ofici, i la seva vida girarà al voltant d’això. Si totsels homes que tenen un ànima concupiscible es dediquen a treballar i obeir, si tots els homes que porten un ànima irascible es dediquen a la protecció de la polis i tots els homes que tenen un ànima racional i que per tant coneixen l’eidos del bé es dediquen a governar, la ciutat aconseguirà ser justa. En cap altre cas ho serà.

Per tal d’explicar la justícia Plató necessita basar-se enl’ànima. L’ànima passa de cos en cos i porta un seguit de coneixements integrats en ella, però al passar d’un cos a l’altre ho oblida tot. Per tal d’arribar a conèixer, l’individu ha de deixar de banda el món real, ignorar els seus sentits i dedicar- se a conèixer. Si l’objectiu és conèixer, l’ànima ha de recordar el que ha oblidat mitjançant la dialèctica. La dialèctica és el procés de recordar,...