16 maneres d'introduir-se a la filosofia
Páginas: 6 (1281 palabras)
Publicado: 14 de mayo de 2014
16 MANERES POSSIBLES D'ACOSTAR-NOS A LA FILOSOFIA
Perquè els humans som éssers que es constitueixen des de la paraula, no podem viure sense reflexionar, és a dir, sense preguntar-nos per les coses i pel seu sentit. Parlar, actuar i sentir són activitats que ens construeixen en tant que humans. Clarificar el que diem quan enraonem, plantejar-nos el sentit últim de la nostra manera desituar-nos davant les coses, es fer el que s’anomena ‘filosofia’.
‘Filosofar’ és una activitat humana complexa, perquè malgrat que tothom en un moment o altre de la vida es demana pel sentit d’allò que diu, del que fa i del que viu, no sempre ho sabem fer d’una manera prou organitzada i consistent.
A continuació volem plantejar algunes vies d’acostament a la filosofia, que no seran ni les úniquespossibles, ni tan sols potser les més significatives per al lector, perquè tots els camins menen a la filosofia, però no tothom pot recórrer tots els camins.
LA VIA DEL RAONAMENT
1.- La divisió: Al diàleg ‘El Sofista’, Plató usa aquesta tècnica: pensar és dividir, classificar. Raonem quan som capaços de buscar un principi que ens permeti classificar i, en conseqüència, comprendre i assumirles coses.
2.- El dubte: Descartes a les ‘Meditacions metafísiques’ proposa que per començar a filosofar cal començar suspenent les nostres certeses i les nostres creences. Pensem quan tot allò que en semblava obvi deixa de ser-ho. Molt més tard Husserl (1859-1938) dirà que per pensar hem de fer una ‘epokhé’, val a dir, una suspensió de judici, permetent que siguin les coses mateixes les queens interpel·lin.
3.- La dialèctica: Heràclit considerava que era impossible pensar a través d’oposicions estèrils. El veritable i el fals no són contradictoris sinó complementaris, com el camí que puja i el camí que baixa és el mateix camí. Més tard, Hegel anomenarà ‘dialèctica’ aquesta relació d’unitat i lluita de contraris. Raonem quan som capaços de veure aquesta continuïtat entre fets iidees aparentment contraposats.
4.- La crítica: Per a un filòsof ‘criticar’ no equival a destruir o a desmuntar les opinions alienes. Crítica és el procés a través del qual ens preguntem el ‘per què’ i busquem els límits de les coses. Kant a la ‘Crítica de la raó pura’ va plantejar que el límit del coneixement humà està constituït per espai i temps, de manera que no té sentit preguntar sobre el‘per què’ del que és incondicionat (per ex. sobre Déu).
5.- L’experiència crucial: Molt sovint filosofem perquè hem viscut alguna situació a partir de la qual veiem el món d’una manera radicalment diferent: un trauma emocional, una malaltia, un accident, un divorci, etc. són experiències crucials. La poetessa catalana Maria Mercè Marçal va escriure: ‘A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascutdona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel’; i quan algú agafa consciència de ser membre d’algun grup discriminat socialment, aquesta experiència els porta inevitablement a filosofar.
6.- L’anàlisi del llenguatge: En el llenguatge humà hi ha termes que s’anomenen ‘mentalistes’, perquè tenen com a referent un estat d’idees. Paraules com ‘Déu’, ‘Bellesa’o ‘Infinit’ han de ser definides i posades en clar a través de la reflexió. Filòsofs com Frege, Russell o Wittgenstein han considerat que la funció de la filosofia rau en l’anàlisi del llenguatge.
LA VIA DE L’ESCRIPTURA
7.- Les notes personals: Escriure un diari íntim, o un bloc a Internet, redactar alguna nota per fer memòria del que hem viscut al llarg del dia, és també una manera dedialogar amb nosaltres mateixos. Els estoics se sotmetien a la disciplina d’escriure notes personals que anomenaven ‘hypomnema’. El text més conegut en aquest àmbit són les ‘Meditacions’ o ‘Pensaments per a ell mateix’ de l’emperador romà Marc-Aureli.
8.- La poesia: Davant el full en blanc els mots poètics brollen d’una manera sovint impossible de controlar per al propi poeta. La poesia sembla...
Perquè els humans som éssers que es constitueixen des de la paraula, no podem viure sense reflexionar, és a dir, sense preguntar-nos per les coses i pel seu sentit. Parlar, actuar i sentir són activitats que ens construeixen en tant que humans. Clarificar el que diem quan enraonem, plantejar-nos el sentit últim de la nostra manera desituar-nos davant les coses, es fer el que s’anomena ‘filosofia’.
‘Filosofar’ és una activitat humana complexa, perquè malgrat que tothom en un moment o altre de la vida es demana pel sentit d’allò que diu, del que fa i del que viu, no sempre ho sabem fer d’una manera prou organitzada i consistent.
A continuació volem plantejar algunes vies d’acostament a la filosofia, que no seran ni les úniquespossibles, ni tan sols potser les més significatives per al lector, perquè tots els camins menen a la filosofia, però no tothom pot recórrer tots els camins.
LA VIA DEL RAONAMENT
1.- La divisió: Al diàleg ‘El Sofista’, Plató usa aquesta tècnica: pensar és dividir, classificar. Raonem quan som capaços de buscar un principi que ens permeti classificar i, en conseqüència, comprendre i assumirles coses.
2.- El dubte: Descartes a les ‘Meditacions metafísiques’ proposa que per començar a filosofar cal començar suspenent les nostres certeses i les nostres creences. Pensem quan tot allò que en semblava obvi deixa de ser-ho. Molt més tard Husserl (1859-1938) dirà que per pensar hem de fer una ‘epokhé’, val a dir, una suspensió de judici, permetent que siguin les coses mateixes les queens interpel·lin.
3.- La dialèctica: Heràclit considerava que era impossible pensar a través d’oposicions estèrils. El veritable i el fals no són contradictoris sinó complementaris, com el camí que puja i el camí que baixa és el mateix camí. Més tard, Hegel anomenarà ‘dialèctica’ aquesta relació d’unitat i lluita de contraris. Raonem quan som capaços de veure aquesta continuïtat entre fets iidees aparentment contraposats.
4.- La crítica: Per a un filòsof ‘criticar’ no equival a destruir o a desmuntar les opinions alienes. Crítica és el procés a través del qual ens preguntem el ‘per què’ i busquem els límits de les coses. Kant a la ‘Crítica de la raó pura’ va plantejar que el límit del coneixement humà està constituït per espai i temps, de manera que no té sentit preguntar sobre el‘per què’ del que és incondicionat (per ex. sobre Déu).
5.- L’experiència crucial: Molt sovint filosofem perquè hem viscut alguna situació a partir de la qual veiem el món d’una manera radicalment diferent: un trauma emocional, una malaltia, un accident, un divorci, etc. són experiències crucials. La poetessa catalana Maria Mercè Marçal va escriure: ‘A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascutdona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel’; i quan algú agafa consciència de ser membre d’algun grup discriminat socialment, aquesta experiència els porta inevitablement a filosofar.
6.- L’anàlisi del llenguatge: En el llenguatge humà hi ha termes que s’anomenen ‘mentalistes’, perquè tenen com a referent un estat d’idees. Paraules com ‘Déu’, ‘Bellesa’o ‘Infinit’ han de ser definides i posades en clar a través de la reflexió. Filòsofs com Frege, Russell o Wittgenstein han considerat que la funció de la filosofia rau en l’anàlisi del llenguatge.
LA VIA DE L’ESCRIPTURA
7.- Les notes personals: Escriure un diari íntim, o un bloc a Internet, redactar alguna nota per fer memòria del que hem viscut al llarg del dia, és també una manera dedialogar amb nosaltres mateixos. Els estoics se sotmetien a la disciplina d’escriure notes personals que anomenaven ‘hypomnema’. El text més conegut en aquest àmbit són les ‘Meditacions’ o ‘Pensaments per a ell mateix’ de l’emperador romà Marc-Aureli.
8.- La poesia: Davant el full en blanc els mots poètics brollen d’una manera sovint impossible de controlar per al propi poeta. La poesia sembla...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.