1bat

 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA ORGÀNICA

Els compostos orgànics estan formats per Carboni e Hidrogen, principalment, i altres no-metalls com O, N, P, S i halògens. H
El carboni sempre té quatre enllaços, generalment estarà unit a l´hidrogen: H – C – H
H – C = C – H H

Les cadenes podenser lineals, ramificades i tancades formant cicles.
Els compostos orgànics s´anomenen amb un : prefix (arrel) + terminació.
El prefix indica el nombre d´àtoms de carboni presents en el compost. Els prefixos són els següents:

Carbonis
Prefix
Carbonis
Prefix
Carbonis
Prefix
Carbonis
Prefix
1
Met
4
But
7
Hept
10
Dec
2
Et
5
Pent
8
Oct
11
Undec
3
Prop
6
Hex
9Non
12
dodec

La terminació dependrà del grup.

1. HIDROCARBURS SATURATS O ALCANS
a) Alcans lineals no ramificats:
Cadena carbonada amb tots els enllaços senzills. El nom d'un alcà és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació -à.
Alcà: prefix + à
Metà CH4 CH4
Età C2H6 CH3- CH3
Propà C3H8 ........... CH3-CH2 - CH3
Butà C4H10 CH3- CH2 - CH2 - CH2
Decà C10H22 CH3-CH2-CH2 -CH2 -CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3
b) Alcans de cadena ramificada:
Consten d’una cadena principal i diferents substituents o radicals
1 – Elecció de la cadena principal.
Es tria com cadena principal la més llarga possible (major número de C). La cadena principal dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta de cadenes es considerensecundaries i s'anomenen com a radicals o cadenes laterals.
RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar-se amb un altre hidrocarbur. S’anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació –il Radical: prefix + il
Metil CH3-
Etil.. CH3- CH2-

2 – Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtomsde carboni que van units a algun radical tinguin els números més baixos possibles (localitzador) 1 2 3 4 5 6 7
CH3- CH – CH2 – CH – CH– CH 2 –CH3

| |
|

CH3 CH 2 –CH3
CH3

3– S’anomenen primer els radicals per ordrealfabètic, precedits del número (localitzador o fita) que indica el C de la cadena principal al qual es troben units, i a continuació el nom de l'hidrocarbur fixat per la cadena principal (sense espai).

Si hi ha diversos radical iguals, es posen els localitzadors separats per comes seguits d'un prefix numeral: di-, tri-, tetra-, ...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordrealfabètic, si el radical és senzill.





(Atenció) En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels radicals s'han de separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets.

4 – Ordre en l’elecció de la cadena principal.
1. La cadena principal és la cadena més llarga possible, la que té major número de carbonis.
2. En cas que hi hagi dues cadenes ambigual nombre de carbonis, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals.




3. Si hi ha dos cadenes iguals de llargues i amb els mateixos radicals, llavors la cadena principal serà la que tingui els localitzadors més baixos


4. Si hi ha dos radicals diferents amb el mateix localitzador, s'atribueix el nombre més baix al carboni unit al radical que s'ha de citarprimer per ordre alfabètic.


|

7 6 5 4 3 2 1
CH3- CH2 – CH– CH2 – CH– CH 2 –CH3 3-etil-5-metilheptà
| |
CH3 CH 2...