2

LLENGUA
CATALANA PER A
MESTRES
PROFESSOR: JOAN PONS

CODI: 33607

[...] res no inquieta ni sembla tan subversiu com el sol fet d'esmentar
i treure a la llum tots aquells aspectes de la realitat censurats pels nostres
hàbits o relegats a l'obscuritat pels administradors oficials de la veritat.
Xavier Rubert de Ventós

Llengua catalana per a mestres. 2015.

1

Professor Joan Pons

2. ESCOLA IVARIETAT LINGÜÍSTICA
La relació entre llenguatge i educació és molt intricada, des del moment que la complexitat
del llenguatge és potser més gran encara que la de l'educació ―si això és possible.
Lluís Vicent Aracil (1979)
Els interessos i deures específics dels educadors, els escriptors, els dirigents, els
organitzadors polítics i els ciutadans en general són, sens dubte, diferents; però no pasindependents.
Lluís Vicent Aracil (1982)
La diversitat és la vida, la uniformitat és la mort.
Benjamin Constant
Un model de llenguatge ha de ser dissenyat atenent a la conducta comunicativa i a la vida
social.
Dell H. Hymes

2. ESCOLA I VARIETAT LINGÜÍSTICA
2.1 El català i les varietats diatòpiques que el configuren
2.2 Els registres: varietats funcionals de la llengua
2.2.1 El registre estàndard2.2.2 Altres registres
2.2.3 El registre cientificotècnic
2.3 Les actituds i els prejudicis sociolingüístics a l’escola
2.3.1. Situació comunicativa
2.3.2. Actitud lingüística
2.3.3. Norma d’ús lingüístic
2.3.4. Prejudici lingüístic
2.3.5. Canvi lingüístic
2.3.6. La lleialtat i la normalització lingüística
2.3.7. Multilingüisme i multilingüisme social igualitari
2.3.8. Percepció de la utilitat de lallengua
2.3.9. Ecolingüisme

Llengua catalana per a mestres. 2015.

2

Professor Joan Pons

2. ESCOLA I VARIETAT LINGÜÍSTICA
La llengua com a conjunt de varietats: dialectes, sociolectes,
registres
La llengua és un fet divers, un sistema de signes finits amb
infinites possibilitats, com se l’ha definida. Entre els fenòmens que
donen compte d’aquestes possibilitats tenim la variació: la llenguaprodueix objectes lingüístics diversos segons qui la utilitze, quan la
utilitze, en quina situació, per a quina finalitat...
Si observem les diferents manifestacions d'una llengua, és a dir,
les diferents actuacions que en poden realitzar els parlants, observarem
que no són sempre unitàries, que la llengua no l'usen igual tots els
individus que pertanyen a una societat i que, fins i tot, el mateixindividu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents
contextos. Una sèrie de factors (diacrònics, diatòpics, diastràtics i
diafàsics) condicionen els diferents tipus de llengua que es poden
trobar.
Varietats diacròniques: representen l’evolució de la llengua al llarg
de l’eix temporal i són l'objecte d'estudi de la història lingüística.
Totes les llengües han anat evolucionant a travésdel temps i cada
època es defineix per l’ús d'uns elements característics; així, podem
parlar, tot referint-nos a la nostra llengua, de preliterària, medieval...
D’altra banda, fins i tot, hi ha trets que singularitzen la llengua
pròpia de les generacions més joves en oposició a d'altres de més
edat. En un mateix estadi evolutiu poden conviure, conjuntament
amb elements habituals de la llengua delmoment, certes variants
que són considerades obsoletes pels parlants d'altres zones de la
mateixa àrea lingüística. Es tracta dels anomenats arcaismes
(elements lèxics, girs sintàctics...), que mantenen plena vigència en
algunes àrees però que en general han caigut en desús en la resta del
domini lingüístic. D’altra banda, algunes varietats de la mateixa
llengua més innovadores poden presentarcerts elements nous neologismes- que encara no gaudeixen de l'acceptació general dels
usuaris de tot el domini. En el cas del català -a causa de les
particulars característiques sociolingüístiques que ha hagut de
suportar, i també de la manca de relacions entre els parlants de les
diverses regions lingüístiques- la presència d'arcaismes, que
naturalment no són considerats com a tals pels parlants...