3 Pedagogos 3 paradigmas
COMENTARIS DE TEXT:
L’educació: natura i funció (Durkheim, É.)
Democràcia i educació. (Dewey, J.)
A mitad de recorrido: por una verdadera “revolución copernicana”. (Meirieu Ph.)
TAULA COMPARATIVA DE TERMES BÀSICS
TRES PEDAGOGS, TRES PARADIGMES PEDAGÒGICS.
L’educació: natura i funció (Durkheim, É.)
L’ÉSSER INDIVIDUAL I L’ÉSSERSOCIAL
Durkheim ens planteja que cada persona desenvolupa l’ésser individual, que és aquell amb el que cada individu neix i, d’altra banda, mitjançant l’aprenentatge, l’ésser social. Aquest últim és la resposta de l’individu cap a la societat.
“Per tant, amb cada nova generació, la societat es troba davant una taula gairebé rasa sobre la qual ha de construir del dels fonaments. (...)L’educació crea en l’home un ésser nou.”
Durkheim, É. (1991):
L’HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DELS CONEIXEMENTS: L’EDUCACIÓ
Segons Durkheim, l’ésser social és la finalitat de l’educació, i quan parla d’educació parla de l’herència dels coneixements. Accentua que l’acció d’educar és impositiva d’adults sobre generacions més joves amb la finalitat de preparar-los per viure en el medi social que lipertoca d’una manera harmònica.
EL SISTEMA EDUCATIU I L’ESTAT
L’educació és una eina social per a construir una societat amb uns individus que puguin respondre a les necessitats de la mateixa.
Per la funció social que exerceix, l’educació ha de tenir com a màxim responsable l’Estat qui ha de procurar que aquest procés social es retroalimenti amb la seva pròpia cultura, tenint en compte quen’hi ha més d’una.
Aquest fet, porta a Durkheim a pensar en l'impossibilitat de crear un concepte d’educació ideal, perfecte i universal per a totes les èpoques i persones.
Democràcia i educació. (Dewey, J.)
L’EXPERIÈNCIA ÉS CONEIXEMENT
La teoria de Dewey es basa en que l’experiència és l’eina necessària per obtenir coneixement, els cinc sentits son bàsics.
Experimentar comporta errari Dewey els interpreta com a oportunitat per aprendre. Quan la por a errar desapareix, la necessitat d’aprendre adquireix valor per sí mateixa i s’aprèn per desig propi.
“...l’alumne posat davant un problema la solució del qual li doni un sentit immediat de realització i de curiositat satisfeta, dirigirà totes les forces cap a la feina; l’objectiu mateix li donarà l’estímul necessari per arealitzar-lo malgrat la fatiga.”
Dewey, John (1994)
L’alumne no és una pissarra buida, té criteri i ell ha de marcar el seu camí. El mestre orienta i ajuda, a que es formin unes persones competents i responsables.
EDUCAND, EDUCADOR I DEMOCRÀCIA
L’alumne té un paper molt actiu dins la seva pròpia educació. L’educador per la seva part ha de preparar l’alumne per viure en democràcia.El mestre ha de desenvolupar una tasca de suport i personalització de cada alumne a més d’oferir a cada un d’ells l’entorn més adient d’una manera individualitzada.
COMPROMÍS SOCIAL
Dewey era un gran defensor de la democràcia i no només com a sistema polític, sinó com a estil de vida. La democràcia ofereix llibertat i aquesta alhora és la base necessària per adquirir el coneixement.
Deweyentenia l’educació com un mètode de socialització i proposava la col·laboració entre classes així com la igualtat d’oportunitats.
A mitad de recorrido: por una verdadera “revolución copernicana”. (Meirieu Ph.)
LA “REVOLUCIÓ COPERNICANA” EN PEDAGOGIA I MEIRIEU
Meirieu proposa una col·laboració “colze amb colze” alumne-mestre. L’alumne ha de conèixer el món en el que viu i ha de proposarun futur i cal evitar el voler dominar i modelar l’alumne.
EL SUBJECTE, L’ALUMNE.
Meirieu ens fa veure que cada nen que neix és una nova oportunitat i els pares han de fer de pares i rebutjar una relació de poder i domini sobre els seus fills.
Els nens desitgen construir-se a si mateixos i qualsevol sensació de domini extern és automàticament rebutjat. Ells tenen el poder sobre si...
Regístrate para leer el documento completo.