accions, intencions i akrasia en Donald Davidson

Sobre l’evolució de la noció d’intenció en Donald Davidson: d’Actions, reasons and causes a Intending – Ignasi Lasheras


En el seu assaig Actions, reasons and causes, Donald Davidson postula que racionalitzar una acció demana explicar-la a la llum de la raó primària que va moure l’agent a realitzar aital acció, i que d’aquesta manera n’oferim una explicació causal. La raó primària d’unaacció és la seva intenció, i la formen una creença i un desig de l’agent respecte de l’acció. D’acord amb l’autor, la raó racionalitza l’acció només si ens fa veure quelcom que l’agent va veure en aquesta acció, és a dir, si ens indica quin aspecte de l’acció va cridar l’agent a fer-la. Aquest aspecte ha de tenir com a correlat en l’agent una actitud favorable, que el mou a actuar d’aquestadeterminada manera –juntament amb la creença que aquesta determinada manera conté o participa d’aquest aspecte. Ara bé, l’acció i la raó que la re-descriu, són ambdues la mateixa entitat sota diferents descripcions. Això vol dir que no hi ha raó per actuar com a entitat separada de l’acció mateixa, i com que Davidson identifica aquesta raó primària com la intenció de l’acció, hem de concloure que laintenció no és una entitat separada de l’acció. A Intending, Davidson considera què pugui ser el que anomena “pure intending”, això és, intenció sense deliberació i sense acció. La intenció d’aquest treball és examinar la coherència de tots dos assajos i mostrar com d’il·luminadors poden ser per la comprensió de l’anàlisi que Davidson fa de l’akrasia, a How Is Weakness of Will Possible?- un tercerassaig. Finalment mirarem d’analitzar críticament la resposta que ofereix a aquesta darrera pregunta.
I

D’acord amb Actions, reasons and causes, racionalitzar una acció és redescriure-la de manera que resulti comprensible (i) quin aspecte d’aquesta acció va resultar atractiu a l’agent, i (ii) que el fet que aquest aspecte determinat resultés atractiu a l’agent és el motiu de l’acció. És a dir,racionalitzar una acció és mostrar la manera que l’autor tenia de veure-la en el moment de realitzar-la1 com a causa d’aquesta acció. Aquesta redescripció de l’acció demana composar el que l’autor anomena “una raó primària”, que és la seva intenció. I aquesta intenció la composen:

a. una actitud favorable cap a accions d’un cert tipus
b. la creença que l’acció és d’aquest tipus

Amb (a) Davidsonadverteix que no es refereix a un tret de caràcter o a una convicció permanent; i amb aquest matís, vol remarcar que l’acció i la seva raó primària són la mateixa entitat sota diferents descripcions, o dit d’una altra manera que racionalitzar una acció no demana cap element exterior a l’acció mateixa. En particular, tampoc no demana el que l’autor anomena “mysterious act of the will or specialattitude or episode of willing”2, és a dir la voluntat com a entitat o facultat autònoma.

L’actitud favorable (a) ho és cap a un gènere d’accions, perquè l’objecte del voler no és mai concret com la seva realització. En el meu voler posar-me les sabates, per exemple, no hi són els múltiples detalls que trobariem en les múltiples maneres possibles de posar-me-les. Posar-me les sabates és, doncs,un tipus d’accions amb moltes possibles especificacions, totes elles volgudes indiferentment per mi. És probable que el tipus d’accions en qüestió no sigui mai tant genèric com el que cau semànticament sota la interpretació literal d’aquesta frase: probablement l’objecte del meu voler posar-me les sabates no inclogui clavar-me-les amb claus als peus, per exemple. Així, faig servir l’expressió“posar-me les sabates” com a exemple, advertint però que no qualsevol manera de fer-ho ha de satisfer la meva intenció, o millor, que la meva actitud favorable a “posar-me les sabates” no racionalitza qualsevol manera de fer-ho, per bé que aquesta segueix essent genèrica i racionalitza un nombre indeterminat d’accions concretes, juntament amb la creença que l’acció concreta que realitzi pertany a...