Anabolisme

L’ANABOLISME
És la via constructiva del metabolisme: la ruta de síntesi de molècules complexes a partir de molècules senzilles. Hi ha dues etapes successives:
Anabolisme autòtrof: pas de molècules inorgàniques a molècules orgàniques senzilles. La duen a terme els éssers autòtrofs (éssers que no necessiten matèria orgànica d’altres organismes per viure i poden colonitzar llocs sense vida, jaque fabriquen la seva matèria orgànica a partir de la inorgànica, aquests possibiliten la vida dels heteròtrofs). Hi ha dos tipus segons la font d’energia que s’utilitza:
Anabolisme fotosintètic o fotosíntesi: energia lluminosa. La duen a terme les plantes, les algues, el cianobacteris i els bacteris fotosintètics.
Anabolisme quimiosintètic o quimiosíntesi: energia despresa en reaccionsd’oxidació de compostos inorgànics. La duen a terme els bacteris quimiosintètics.
Anabolisme heteròtrof: pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes. Té com a objectiu la síntesi de macromolècules amb funció de reserva energètica. La duen a terme els éssers heteròtrofs.

LA FOTOSÍNTESI
CONCEPTE DE FOTOSÍNTESI I TIPUS DE FOTOSÍNTESI
Fotosíntesi: conversió de l’energialluminosa en energia química que queda emmagatzemada en molècules orgàniques. Es possible gràcies als pigments fotosintètics (molècules que capten l’energia lluminosa i l’utilitzen per activar electrons per transferir-los a altres àtoms i iniciar una reacció química). Per recuperar els electrons perduts:
Es descomponen molècules d’aigua: H2O  2H+ + 2e- + O2 . Aquest mecanisme rep el nom de:Fotosíntesi oxigènica: allibera oxigen a l’atmosfera. Es pròpia de plantes, algues i cianobacteris.
Es descomponen molècules d’àcid sulfhídric que hi ha en algunes algues: H2S  2H+ + 2e- + S. Aquest mecanisme rep el nom de:
Fotosíntesi anoxigènica o bacteriana: allibera precipitats de sofre. Es pròpia dels bacteris porprats i verds del sofre que viuen a aigües sulfurades.

En lafotosíntesi hi ha diversos tipus de processos segons el tipus d’àtom que s’incorpora a la matèria orgànica:
Fotosíntesi dels compostos de carboni: es la més important ja que es plantes i les algues estan formades bàsicament de cel·lulosa i les seves reserves energètiques són de midó.
Fotosíntesi dels compostos de nitrogen
Fotosíntesi dels compostos de sofre

LES ESTRUCTURESFOTOSINTETITZADORES
En les plantes i les algues  es duu a terme als cloroplasts (orgànuls amb membrana externa i interna, el seu líquid intern és l’estroma que conté uns sàculs, els tilacoides).
En les membranes dels tilacoides hi ha uns complexos proteics que contenen clorofil·la i fotosistemes (pigments fotosintètics). Hi ha dos tipus de tilacoides:
Tilacoides de grana: es troben apilats
Tilacoidesd’estroma o de lamel·la: formen làmines paral·leles.
Els cloroplasts s’enriqueixen de clorofil·la quan s’estimulen per la llum.
Els cianobacteris no tenen cloroplasts però tenen tilacoides al citoplasma.
Els bacteris que fan la fotosíntesi anoxigènica no tenen ni cloroplasts ni tilacoides però tenen clorosomes (orgànuls que contenen bacterioclorofil·la).


FOTOSISTEMES
Un fotosistema estàconstituït per proteïnes transmembranals que constitueixen dues subunitats: el complex captador de llum o antena i el centre de reacció.
El centre de reacció conté dues molècules d’un tipus especial de clorofil·la α (el pigment diana) quan rep l’energia captada pels pigments de l’antena transfereix els electrons al primer acceptador d’electrons (una molècula) que esta present al centre de reacció, ipassa els electrons a una molècula externa (fora del centre de reacció). Així el pigment diana inicia una reacció de transferència d’electrons (redox) i reposa els electrons perduts a partir d’una altra molècula, el primer donador d’electrons.

Hi ha dos tipus de fotosistemes:
El fotosistema I (PSI): té un pigment diana que capta la llum a > 700nm i rep el nom de clorofil·la P700. Aquest...