Antropologia y Feminismo

Moore, H. L. 1991 (1988) “cap.2 Género y estatus: la situación de la mujer”, ANTROPOLOGÍA Y FEMINISMO, Madrid: Cátedra.

Guillem Rosa Gómez
El magnífic text d'H. L. Moore extret del llibre Antropologia i Feminisme, concretament el capítol dos, ens exposa les diferents situacions de la dona enfront de l'home en diferents societats i àmbits. L'autor, utilitza les teories d'altres autors comMalinowski o Radcliffe-Brown, per donar-nos a conèixer les seves pròpies i esclarir la seva opinió sobre el paper de la dona o la seva submissió enfront de l'home en diferents societats. 
Aquest capítol, Moore ho divideix en cinc parts, en les quals parla d'un àmbit diferent de la dona, tot i que la primera part és una petita introducció del que tractarà posteriorment en els quatre capítols restants.La introducció ens relata que el significat de la paraula dona té diversos significats depenent en la societat en què es trobi, i com també ha anat evolucionant a través del temps i l'espai. Aquí també entra la polèmica de la universalitat de la subordinació de la dona. Un clar exemple són Malinowski i Radcliffe-Brown, entre uns altres, que van criticar la recerca d'un passat hipotetic,especialment l'interès per l'evolució unilineal i la transició d'un dret de ser mare o pare. 

El que Moore pretén és demostrar que les inquietuds de l'antropologia a prop de la dona compten amb una llarga història en la disciplina. Segons Moore la universalitat de la subordinació de la dona depèn d'algunes consideracions concernents a les relacions de gènere. L'antropologia contempla l'estudi delgènere des de perspectives molt diferents però no excloents. El concepte gènere pot considerar-se com una construcció simbòlica o com una relació social. La perspectiva adoptada per un investigador sol determinar les explicació dels orígens i la naturalesa de la subordinació de la dona. 

La segona part d'aquest capítol, titulada La construcció cultural del gènere, l'autor ens relata les diversesanàlisis que han anat sofrint en l'antropologia els símbols de gènere i els estereotips sexuals, donant-nos exemples d'altres antropòlegs. Tot això té a veure amb la diversitat de societats tan diverses que hi ha al món.

Un dels autors esmentats , Sherry Ortner, al costat de Edwin Ardener, fan una anàlisi del simbolisme de gènere, donant a conèixer que tenen en comú totes les cultures per menysvalorar a la dona, ja que totes les cultures infravaloren a la dona, i la diferència que interposen aquestes és la de la societat humana i el món natural. Generalment la diferenciació que se'ls aporta és la relació de dona igual a naturalesa i home igual a cultura. Això és a causa de dues clares diferències proposades per Ortner:
1. La dona donada la seva fisiologia i la seva especifica funcióreproductora es troben més prop de la naturalesa, els homes per tant es relacionen més directament amb la cultura i amb el seu poder creatiu, amb la finalitat de perpetuar la cultura.
2. El paper social es relaciona a la dona amb l'àmbit domèstic, on cuiden del seus fills, i l'home amb l'àmbit públic. A tot això cal afegir que la dona no està ni més a prop ni més lluny de la naturalesa que l'home,aquestes diferències proposades per Ortner solament pretenen descobrir el sistema de valors culturals.
Aquesta clara diferenciació la podem veure en dues societats indígenes diferents: els Kaulong, els quals van ser estudiats per Goodale, i on es veu una clara submissió de la dona, ja que aquesta en els períodes de menstruació l'aïllen per complet perquè pensen que una dona és contaminant para al'home, fins i tot en casar-se, un home únicament ho fa pel simple fet de procrear, ja que en mantenir relacions sexuals, les quals han de ser mantingudes en al bosc, aquest es contamina de la dona; i els Gimi, estudiats per Gillison, on les dones també són considerades éssers contaminants, però en aquest cas la idea de salvatge i naturalesa és associada a l'home, i l'assentament a la dona....