antropologia

Lévi-Strauss, Raça i història, Barcelona 1969 (1952), edicions 62.pp.33-93
Lévi-Strauss va néixer a Bèlgica el 28 de novembre de 1908 i va morir a França el 30 d’octubre de 2009. Va ser un Antropòleg important del s.XX .Va fundar l'antropologia estructural, mètode basat en la lingüística homònima creada per Saussure i desenvolupada pel formalisme rus, transformant-se així amb un delsintel·lectuals més influents del segle XX, dins i fora de l’antropologia.

L’obra de Lévi-Strauss, esta dividida en deu capítols. El primer capítol ens parla de la raça i cultura. Critica el racisme de Gobineau i la seva teoria de la desigualtat de les races, on l’autor defensa la desigualtat de les races humanes d’una manera quantitativa i no qualitativa. Ens explica que la diversitat intel·lectual,estètica i sociològica són paral·leles a un altre terreny que no es el biològic . En resum, Lévi-Strauss no creu en la superioritat o la inferioritat intel·lectual d’una raça en relació a una altre.

En el segon capítol en parla de la gran pluralitat de cultures en el món. Strauss es pegunta que entenem per concepte de cultures diferents. La cultura és diferent en molts casos, però, perquè unacultura sigui realment diferent de una altre, hauria de ser una cultura que s’hagués desenvolupat aïlladament de totes les altres, com per exemple els tasmanians,(en un temps limitat segons l’autor), però hi ha cultures que encara que semblin ser diferents estan lligades entre elles, com per exemple, la cultura dels Estats Units que depèn directament de qui els va colonitzar, que en aquest cas ésd'arrel anglesa tenint un nivell cultural semblant.

En el tercer capítol ens parla de L’etnocentrisme, que es una ideologia i actitud que defensa la cultura i la raça pròpia com superiors a les altres. Strauss, critica la gent etnocèntrica, que veu la diversitat cultural com una monstruositat i no pas com a un fenomen natural. Preferim expulsar de la cultura, a la naturalesa, tot el que no esconforma a la norma segons la qual vivim, aquesta es una de les actituds més antigues. Segons l’autor, l’home modern tracta d’explicar la diversitat de les cultures suprimint allò que creu escandalós i ofensiu, d’allò que aquesta diversitat conserva. I tot això dona pas al fals evolucionisme, tracta d'una temptativa de suprimir la diversitat de cultures resistint-se a reconèixer-les plenament.
L’autortambé ens parla dels conceptes ‘’evolucionisme biològic’’ i el ‘’pseudo evolucionisme’’. Segons Strauss (1969:44) l’evolucionisme biològic neix com una vasta hipòtesi de treball, fundada en observacions, la part deixada a la interpretació és molt petita. La noció d'evolució biològica correspon a una hipòtesi dotada d'un dels més alts coeficients de probabilitat que es poden trobar en l'àmbit de lesciències naturals, mentre que la noció d'evolució social o cultural no aporta, més que com a màxim, un procediment seductor encara perillosament còmode de presentació dels fets.
L’evolucionisme sociològic havia de rebre un fort impuls gràcies a l'evolucionisme biològic, però aquest li precedeix en els fets. Com diu Strauss (1969 : 46) els dos fundadors l'evolucionisme social, Spencer i Tylor,elaboren i publiquen la seva doctrina abans de L'Origen de les Espècies, o sense haver llegit aquesta obra.

En el quart capítol, ens parla sobre les cultures arcaiques i cultures primitives. Segons Strauss (1969: 47), les cultures es poden dividir en tres categories: les que són contemporànies però es troben situades en un altre lloc del globus, les que s'han manifestat aproximadament en elmateix espai però han estat anteriors en el temps, finalment les que han existit alhora en un temps anterior al seu i en un espai diferent del que ocupa aquesta societat.
En el segon cas, el fals evolucionisme consisteix en concloure el fet de que les societats indígenes actuals tenen una semblança amb les societats paleolítiques, per exemple, sempre hi ha una similitud ja que totes utilitzaven...