anàlisi renaixement

EL RENAIXEMENT


La paraula renaixement fou usada per primera vegada pel pintor Vasari per a referir-se a l’art que es desenvolupa a Itàlia als s.XV i XVI. L’historiador Burckhardt aplica el terme renaixement a l’any 1860 per a referir-se al renaixement de “l’home” a partir de l’antigüetat clàssica.

En música el terme renaixement s’aplica al segle de la música polifònica vocal que començantamb Orlando Di Lasso i culmina amb Giovani Pierluigi da Palestina. El centre de producció musical passa de la Borgonya (s. XV ) a Itàlia (s. XVI).

Context General de l’etapa:
- En aquesta etapa es “ descobreix) Amèrica per tant es fa us dels abanicos en la geografia (12 octubre de 1492).
- La invenció de l’imprempta l’any 1455 per Gütenberg i de l’imprempta musical per Hahn (1476), fa la culturamés asequible per a tothom per aixó el renaixement és una època d’un fort impuls en la ciència moderna (Galileu, Copèrnic i Kepler).
- Naix el concepte d’artista perqué es valora l’autoria de les obres d’art. Naix també el concepte de mecenatge perqué la cultura és un valor afegit en aquesta època.
- Les guerres religioses de l’època com ara el cisma d’Occident fa que la música evolucione de formamolt diferent en els països de l’Europa catòlica i en els de l’Europa protestant.

Característiques musicals:
- Es comp0osa de forma simultània totes les veus d’una partitura.
- Ja està completamente consolidada la sonoritat plena de la polifonia vocal, un dels gèneres més desenvolupats al renaixement.
- Harmònicament s’utilitzen les consonàncies imperfectes de 3a i 6a i el desenvolupament delsacords de tres notes es produeix per la unió de les línies melòdiques horitzontals.
- Les melodies s’estructuren tenint en compte la respiración humana, per tant el ritme serà cada vegada més viu.
- S’exigeix naturalitat en la música: segons Zarlino la música ha d’imitar la naturalesa.

Etapes i compositors:
1ª etapa:
Es coneguda com el Renaixement Anglés i es desenvolupa entre 1420-1460.
Les seuescaracterístiques distintives son:
- Ús de melodies sencillez i de caràcter popular.
- Ritme fácilmente comprensible, a vegades derivat de la dansa.
- Dona preferència a la sonoritat plena de les consonàncies de 3a i 6a.
Els seus recursos compositius són:
- Coloració del discantus: és una forma original de tractar el cant gregorià, escrivint les melodies en compàs de tres temps i afegint
notesd’adornament al cant gregorià. (mirar llibreta)
- Sight system o sistema de signes: que consisteix en improvisar una melodia a distància de 3a i 6a sobre el cantus en el que es basa la composició. El cantus rep el nom de Plainsong ( a Anglaterra).

Compositors:
- John Dunstable (= 1380-145): compositor de misses, motets, cançons a 3 veus.

2ª Etapa:
Música franco-flamenca. És d’una formasimultànea a l’etapa Anglesa per tant la seua cronologia s’esten de 1420-1460, però té el seu centre geogràfic a Borgonya (capital Dijon).

Característiques:
- Com a Anglaterra fan ús de les consonàncies de 3a i 6a, però el recurs compositiu ja no s’improvisa com al Sight system, sinó que s’escriu i rep el nom de Fauxbourdon.
- Les melodies són més humanes respectant la respiración i formant acordstriades.
- Es composa a 4 veus com a norma.
- El ritme, influenciat per la dansa, s’escriu en compàs ternari.
Recursos compositius:
- Fan ús de la imitación i la variació.
- S’escriu provocant contrastos sonors entre les 4 veus, normalmente agrupant-les de dos en dos.
Compositors:
- Gilles Bichois ( voltant de 1400-1460): composa motets, misses, (amb el cantus firmus en la veu superior “missa dediscantus”) o misses amb el cantus firmus en la veu del tenor (missa de tenor). Composa també virelais, ballades i rondeau.
- Guillaume Dufay ( al voltant de 1400 fins a 1474): composa motets, com “Nuper rosarum flores” utilitzat en la inauguración de la catedral de Florència en temps del papa Eugeni IV. Composa misses sent la més famosa “se la face ay pale”.

3ª Etapa:
Escola franco-flamenca...