Análisis de Obras


Catalogació
Palau de la musica
Lluis Domènec i Muntaner
Barcelona
1905-1908
Es tracta d’un edifici que presenta dues façanes de maó vermellós, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats. Aquesta està decorada amb columnes de rics mosaics i de bustos de diferents compositors. A la cantonada de l’edifici trobem elements decoratius de gran importància, com sónun grup al·legòric esculpit per Miquel Blay, representant la Cançó Popular.
Modernista
Anàlisi formal
A l’interior del edifici podem trobar diferents parts: els accessos, l’auditori i l’escenari.
L’estructura de l’auditori és com una gran capsa de vidre, coronada amb una gran claraboia central (en forma de cúpula invertida) de vidres multicolors que formen diversos dibuixos. El resultat ésun espai diàfan i que dona lloc a una gran sensació d’unitat, reforçada mitjançant l’ús d’elements decoratius (mosaics, làmpades, motius florals).
A l’escenari podem trobar les 18 figures de dones inclinades i tocant diferents instruments, les muses de la música. Aquestes són bustos esculpits complementats amb cossos i vestits de mosaic.
Construït a partir de materials com el ferro, vidre,ceràmica i maons.
Interpretació
És un manifest de l’orgull nacionalista.
Es va construir per ser la seu de l’Orfeó Català (institució emblemàtica de Catalunya), tot convertint-se en un emblema patriòtic lligat a la Renaixença, tal com diu Domènech i Muntaner: “El temple de ‘art Català i el Palau del nostre Renaixement”. A més de ser la seu de l’Orfeó Català, també era una sala de concerts i pertant, la funció d’aquesta obra és pública.


Catalogació
Les espigoladores
Gustave Millet
Museu d’Orsay, París
1857
Es tracta d’una pintura d’uns 83.5 cm x 110 cm. És una representació realista de dones espigolant.
Realisme
Anàlisi formal
Procura mostra d’una forma humanista la realitat de la societat rural del s.XIX.
És una pintura d’oli sobre llenç.
Interpretació
Pretén mostrarla realitat francesa que es vivia en aquell moment.
Tracta temes com el patriotisme francès. Va ser creada per estimular l’allistament a la primera guerra mundial.

Catalogació
La mort de Sardanàpal
Eugène Delacroix
Museu del Louvre, París
1827
Aquest quadre es tracta d’una pintura romàntica d’uns 392 cm x 496 cm.
Representa el suïcidi del rei llegendari Sandarnàpal.
RomanticismeAnàlisi formal
Aquesta pintura va suposar el triomf definitiu de l’escola romàntica en quan a pintura.
Tracta de descriure el suïcidi del rei incendiant el seu palau, junt amb totes les seves dones, els seus cavalls i la ciutat, que es troba sense esperança de llibertat, i així evitar que l’enemic s’apropiés dels seus bens.
Aquesta pintura és un oli sobre llenç
Interpretació
El suïcidi del rei il’incendi de tots els seus bens per tal que ningú se’n apropiés, com a conseqüència d’una conspiració.


Catalogació
Eros i Psique
Antoni Canova
Museu el Louvre, París
1787-1793
Escultura exempta en marbre blanc, en la qual apareixen dos individus entrellaçats i a punt de fer-se un petó, d’uns 1.55 metres x 1.68 metres.
Eros acarona a Psique amb la mà dreta i passa el braç esquerraper sota del seu pit, mentre que Psique l’abraça rodejant-li el cap.
Neoclassicisme
Anàlisi formal
Es tracta d’una escultura construïda a partir de marbre blanc, monocroma i de mides reals. Canova opta per no posar color en les seves escultures perquè els neoclàssics creien (erròniament) que les escultures clàssiques no eren policromades.
Canova afinava el marbre amb pedra tosca i una lletadade calç i àcid, per aconseguir fer-lo lluir com si fos pell real.
La gestualitat dels cossos i dels membres crea un gran efecte de passió eròtica.
Interpretació
El tema d’aquesta obra prové de la mitologia grecoromana, inspirada en l’obra de l’escriptor llatí Apuleu a “L’Ase d’Or”.
Psique era una noia d’extraordinària bellesa, de la qual es va enamorar Eros (personificació de l’amor). Un...