Apunts Tema 3 Revolucions Liberals restauració i nacionalismes

TEMA 03. REVOLUCIONS LIBERALS, RESTAURACIÓ I NACIONALISMES
0. Introducció
0.1 El liberalisme polític
Les revolucions liberals són les que, dirigides per la burguesía il·lustrada, es van donar a Europa (i les seves colònies) des de finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Van acabar definitivament amb l’Antic Règim i van possibilitar la implantació del liberalisme (polític ieconòmic).
En definitiva, van donar el pas cap el món contemporani.
Són un moviment contradictori:
Revolucionari - Lluita contra l’Antic Règim*.
Conservador - No vol ni la igualtat econòmica ni la social.
(*inicialment contra l’Antic Règim, després contra el Moviment Obrer).
El liberalisme polític te tres pricnipis bàsics:
Sobirania Nacional. Expressada en el sufragi:
Universal: tots elshomes majors d’edat
Restringit: s’estableix un criteri -econòmic- per votar.
Divisió de poders:
Legislatiu (Parlament)
Executiu (Govern)
Judicial (Jutges i Tribunals)
Llibertats individuals: igualtat davant la llei.
Aquests principis es recullen en una Constitució.
0.2 Revolució Americana (1776-83)
Va ser la primera revolució liberal. Va enfrontar a les 13 colònies britàniques d’Amèricadel Nord contra la metròpoli (GB). Finalment van aconseguir la seva independència i van establir un nou estat basat en els principis liberals, que van ser l’exemple a seguir per a altres revolucions.
La seva Constitució (1787) recollia els principis bàsics del liberalisme, creant una República basada en la Federació d’Estats. Es recollia una àmplia declaració de drets (llibertat d’expressió, depremsa, de religió…).
1 LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
1.1 Les causes de la Revolució
A finals del segle XVIII a França hi havia amplis grups que volien canvis profunds: la burgesia. Inspirada en les idees de la il·lustració, demanava canvis de reglamentacions econòmiques... accés al poder polític.
Mentre, l’aristocràcia segueix aferrada a l’antic model feudal.
Durant el final de la dècadadels anys 1780’s, França pateix una greu crisi econòmica: condicions vida pagesia (impostos senyorials), males collites, crisi industrial (obertura mercat francès als productes anglesos), a més de vagues, motins, atur...
Les finances reials es trobaven en bancarrota, (despeses de la Cort), suport als rebels “americans” ...
El sistema fiscal de l’Antic Règim fa impossible millorar la situació defam, misèria, atur... Cal reformar el sistema fiscal fent pagar als privilegiats.
1.2 La convocatòria d’Estats Generals
Calonne i Necker (ministres de Lluis XVI) van proposar el pagament d’impostos per part de la noblesa. El boicot dels privilegiats a pagar-ne va obligar Lluís XVI a convocar els Estats Generals, ja que només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals.
Però comfuncionaven els Estats Generals? Cada estament representava 1 vot. (pàg. 44,45 llegir)
Possible resultat d’aprovar els impostos per als privilegiats?
Mentre es preparava la inaguració cada estat preparava uns “quaderns de queixes” (le cahier de doléances): peticions del rei.
“Es la voluntat de Sa Majestat”, segons constava en el reglament d’elecció dels Estats Generals, “assegurar a qualsevol,fins i tot en els llocs més allunyats del regne, que els seus desitjos i reclamacions arribin fins a Ell”.
Els sectors més il·lustrats de la burgesia es van organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.
Per pressionar l’aristocràcia el rei va incrementar el nombre de diputats (dupliciat) del Tercer Estat fins a superar el nombre dels altres dos (elsprivilegiats), mantenint el sistema de votació (27 de desembre 1788).
Els Estats Generals es van inaugurar el 5 de maig de 1789 al Palau de Versalles. Es va establir que les reunions es farien per estats separats i únic vot per estament.
El Tercer Estat va demanar el vot per persona i les deliberacions conjuntes. Aquesta era la forma d’imposar-se.
El rei es va negar a la petició.
1.3 La...