apunts l gica1 trets generals

La Lògica

Introducció
Les ciències formals, entre les quals hi ha la lògica, tot i que no informen del món i els esdeveniments que s'hi produeixen, són presents com a instruments en totes les altres formes de coneixement que sí que ho fan; per aquest motiu són tan importants i cal estudiar-les.
1. La lògica i el seu objecte
Què és la lògica?, què farem en realitat? La paraula lògica no etdeu ser del tot desconeguda, molt sovint deus haver sentit frases com ara: «Tan poc com has estudiat, és lògic que suspenguis», o «Per lògica, si seguim el camí, arribarem al poble». En aquests casos, la paraula lògica es refereix a alguna cosa que es considera natural o de sentit comú. Però aquest no és l'únic significat que ara ens interessa. El que estudiarem és una disciplina filosòfica que vaaparèixer fa més de dos mil anys, tot i que és probable que encara no hi estiguis familiaritzat.
1.1. Definició

Amb el llenguatge podem fer moltes coses: demanar a algú que ens deixi diners, preguntar on és el metro o descriure casa nostra a un amic. En cadascun d'aquests casos, el llenguatge acompleix una funció diferent, fàcilment podem constatar que encara en pot acomplir algunes més(interrogativa, representativa, expressiva, operativa o directiva). Ara bé, de totes aquestes, la funció representativa és una de les principals: ens permet d'enunciar i afirmar coses sobre el món i, per tant, descriure'l. Però anem més enllà: amb el llenguatge no tan sols fem afirmacions sobre el que veiem («avui fa un dia magnífic», «la gespa està mullada»), també procurem relacionar aquestesafirmacions («avui fa un dia magnífic i la gespa està mullada») per tal de poder extreure d'aquesta manera nous coneixements («per tant, algú ha regat»). Aquest procés que ens permet d'obtenir coneixements nous a partir d'uns altres s'anomena raonar. Naturalment, és important de tenir dades certes perquè la conclusió obtinguda sigui vertadera, però si només tenim això no garantim que ho sigui. Pot passarque la gespa estigui mullada per alguna altra raó: «els meus germans han fet una guerra de globus d'aigua». Així, a més de tenir dades certes, si volem garantir la veritat de la conclusió hem de relacionar aquestes dades de forma adequada; és a dir, hem de raonar correctament. Precisament d'això s'ocupa la lògica; d'aquí que sigui considerada la disciplina filosòfica que estudia la correcció ovalidesa dels raonaments.
1.2. Els raonaments o inferències
Ja hem vist que els raonaments, també anomenats inferències, són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes. I malgrat que en el seu origen es tracta de processos mentals, la lògica no se n'ocupa en aquest sentit (sí que ho fa la psicologia). La lògica s'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament.Vist d'aquesta manera, tota inferència es compon de:
Premisses: conjunt d'enunciats que expressen les dades de les quals partim.
Conclusió: enunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses.
En lògica, els raonaments s'acostumen a esquematitzar així:
(Premisses) El lladre del formatge és un gat o un ratolí.
Les petjades demostren que no és un ratolí.---------------------------------------------------
(Conclusió) El Iladre del formatge és un gat.

Tipus de raonaments
Els raonaments poden ser de dos tipus: deductius o inductius.
— La deducció consisteix a passar de premisses generals a una conclusió menys general. Quan aquest tipus d'inferència és correcta, la conclusió es deriva necessàriament de les premisses: és impossible que siaquestes són vertaderes la conclusió sigui falsa. L'exemple anterior entraria dins d'aquest tipus: si és veritat que el lladre és un ratolí o un gat (i no pas un gos, per exemple) i que les petjades han descartat el ratolí, resulta impossible que el lladre no hagi estat un gat.
— La inducció és un tipus de raonament en què s'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals...