APUNTS

1. INTRODUCCIÓ
El paper principal de l’assessor psicopedagog:
Atenció en diferents contextos (visió ample del diferents contextos on podem intervenir):
Infants
Professionals
Famílies
Context social/entorn
Institució
Enfocament interactiu i contextual: es fonamenta en tot el tema de l’atenció a la diversitat. És tenir en compte en la valoració de les NEE, tant en quant a l’atenció de ladiversitat en el seu conjunt com en l’avaluació de les NEE i les diversitats en el seu conjunt, és tenir en compte, els contextos de desenvolupament de la persona. Ens ve a dir que la persona es desenvolupa en diferents contextos. La persona en el seu desenvolupament, des de que neix, ja es desenvolupa en diferents contextos.; el primer context és l’espai intrauterí, i tots els inputs que rebiinfluenciaran en el seu desenvolupament posterior. Una altra etapa són els primers anys d’etapa de la vida.
El paper del psicopedagog en aquest enfocament és ajustar tots els processos que sorgeixen en el desenvolupament de la persona.
Metàfora de la Bastida (Brunner): una persona que es pot veure limitada en cert moment de la seva vida, ja sigui per una limitació psíquica o física, pot avançar gràciesa l’ajut d’una altra persona.
Desenvolupament psicològic i emocional: el desenvolupament de la persona no es dóna únicament a nivell cognitiu, sinó també a nivell psico emocional. Parlar de comportament psico emocional implica parlar, per exemple, de l’educació emocional, intel·ligències múltiples (Gardner, Goleman), de l’enfocament socio afectiu (fer activitats o passar per situacions en que uns’ha de posar en la pell de X.). Un dels objectius d’aquest desenvolupament psicològic i emocional és que hem de situar a la persona com el centre del seu procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest sentit, quan atenem les NEE, l’atenció a la diversitat, és important tenir en compte que la persona es situï com a eix central. Una estratègia per treballar aquest aspecte psicoemocional de lapersona és un projecte que treballa amb les emocions i pretenia capacitar als mestres i dotar-los d’estratègies per a que treballessin la capacitat emocional amb els seus alumnes. (Linda Lantieri  buscar informació).
2. CURRÍCULUM
Hi ha diverses fonts, però ens detindrem en la font psicològica del currículum ens serveix per poder establir la diferència entre allò que l’infant pot fer si sol i allòque necessita fer amb ajuts. El currículum es fonamenta en una concepció constructivista. Aquesta concepció és fonamenta en Vygotski i Couzulin. Couzulin ve a dir que els aspectes clars d’aquesta concepció constructivista de l’ensenyament - aprenentatge són:
L’aprenentatge significatiu d’Ausbert (ve lligat als coneixements previs i l’experiència amb la motivació).
Mecanismes d’influènciadirecta/educativa, que exerceix l’educador, entre els continguts i el que la criatura pot fer per sí sol.
El context. I dins del context entraria la institució, que també introdueix un mecanisme d’influència directa. I també inclouríem als seus iguals, els quals podrien fer de mediadors en quant a oferir els suports que necessita el seu company en adquirir els continguts.
Aquí juguen un gran paper lesexpectatives docents, i aquestes tenen un efecte pigmalió.

S’ha d’ajustar el currículum en funció de les persones amb les que estem treballant. I hem de tenir en compte que, el concepte d’atendre a la diversitat, no és que el professor, la institució, l’orientador, siguin els únics responsables, sinó que s’han de comptar amb tots els recursos externs. Aquests recursos externs ens porten aparlar del treball en xarxa, col·laboratiu, interdisciplinari, etc.

L’orientació psicopedagògica s’ha de fer no només tenint en compte l’alumnat immigrant, sinó que s’ha de fer en el sentit d’assessorar sobre l’atenció o les necessitats curriculars que pot tenir l’alumne, o sobre les necessitats del centre. també és important el fet de treballar i assessorar a les famílies, no només des del punt...