Arqueologia t2

T2. El jaciment arqueològic.

Formació, estructura, contingut, estratigrafia i cronologia relativa
Localització geogràfica definida i funcionalment significativa que conté evidències físiques d’un conjunt articulat d’activitats humanes desenvolupades en el passat o les seves conseqüències, així com un conjunt d’estructures associades (jaciments poden ser assentaments domèstics, centrescerimonials, cementiris, complexos industrials o campaments temporals).
Aquestes evidències poden adquirir formes molt diverses segons la natura del jaciment i de la societat que les va crear.
No hi ha dos jaciments idènticament iguals.
Registre arqueològic (estratigràfic): restes materials directes o indirectes deixades per l’ésser humà en un temps (antròpiques) i restes derivades de factorsnaturals que resten dipositades de forma estratificada.
Estratigrafia
Terme pres de la geologia per definir la successió de nivells, sediments i dipòsits que conformen el registre d’un jaciment arqueològic.
La formació d’una estratificació esdevé per cicles, és a dir, a partir de períodes de molta activitat de menor activitat i de pausa.
L’estratigrafia arqueològica s’ha servit dels principis de laestratigrafia geològica.
Estratigrafia geològica: es donen erosions, caigudes de detritus, morrenes, dunes, riades etc i tots comporten el desplaçament de materials.
L’estratigrafia es descompon en una sèrie d’UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES que poden ser de caràcter divers segons el seu origen: ANTRÒPIC O NATURAL
L’anàlisi de l’estratigrafia (del registre estratigràfic) es fonamental per establir laseqüència temporal i ocupacional d’un jaciment arqueològic.
L’anàlisi d’una estratificació: comporta l’anàlisi dels processos naturals i/o antròpics que l’han determinat per tal d’identificar les condicions històriques i paleoambientals que han originat la seva formació.
Les formes d’estratificació (geològica i arqueològica) són el resultat de:
1- Erosió/destrucció
2- Moviment/transport
3-Deposició/ acumulació
4- Construcció/ús/possible destrucció (antròpic)
Processos de formació de l’estratigrafia arqueològica
Cada acció (natural o antròpica) del passat tal i com es preserva al jaciment arqueològic es considera una unitat estratigràfica (UE). Cada UE es caracteritza per una sèrie de propietats físiques TEXTURA, COLOR, COMPOSICIÓ EDAFOLÒGICA etc.
L’anàlisi de l’estratigrafiaarqueològica deriva dels principis fonamentals de la geologia
1- Superposició: els nivells superiors són de formació més recent que els nuclis inferiors.
2- Horitzontalitat original: els estrats tendeixen a adoptar una disposició horitzontal.
3- Continuïtat original: els estrats són limitats pels límits del seu basí de deposició.
4- Identitat arqueològica: els estrats es daten en funció de lesrestes que contenen i si en dos estrats es troben restes idèntiques podem suposar que tenen una cronologia similar.
Estructura del treball
1. Introducció/Antecedents
2. Metodologia
3. Resultats
4. Discussió
5. Conclusió
Components fonamentals del jaciment arqueològic
UE (acció) Es pot considerar UE si ha estat causada per l’home però no si ha estat causada per la naturalesa.
Contextos ocultura material associada a la UE.
Contextos primaris: quan no s’ha tret del seu context, és a dir, no ha estat manipulat.
Contextos secundaris: una unitat estratigràfica que no s’ha tret del seu context però si ha estat manipulat
Les UE constitueixen la matriu deposicional del registre arqueològic. La UE és la unitat mínima que representa una acció.
Restes orgàniques associades a cada UE.Processos de formació del registre arqueològic
Processos deposicionals: pròpies accions del passat portades a terme en aquell punt concret de la terra durant un període arqueològic determinat.
Processos postdeposicionals: alteració dels vestigis arqueològics.
Aquests mecanismes que desplacen, dispensen i destrueixen el registre arqueològic poden ser:
1. Geomorfològics: “processos que es duen a...