Atenció psicosocial

1.1 L’ATENCIÓ I EL SUPORT PSICOSOCIAL.

Atenció i suport psicosocial: actuacions destinades assegurar la capacitat funcional, psicològica i emocional de la persona o a retardar la pèrdua.

Hi ha dos tipus d’intervencions:
Nivell assistencial: actuacions que efectuarem per suplir les necessitats que la persona usuària no pugui satisfer per si mateixa.
Nivell educatiu: pretendrem, que lapersona usuària aprengui a satisfer les seves pròpies necessitats i ho aconsegueixi, d’acord amb les seves possibilitats.

1.2 L’APRENENTATGE HUMÀ.

Aprenentatge: conjunts de processos els quals adquirim conceptes, coneixements i habilitats.
Tots tenim la capacitat d’aprendre, encara que hi ha diferències en la velocitat i qualitat. Cal estar motivat i executar la conducta apresa perquèl’aprenentatge sigui eficaç.
No sempre aprenem allò correcte.
No sempre aprenem conscientment.
No només implica l’adquisició de coneixement o habilitats intel·lectuals.

1.3 FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’APRENENTATGE.
1.3.1 LA INTEL·LIGÈNCIA.

Intel·ligència: capacitat per raonar, tenir coneixement, comprendre i crear.
No totes les persones tenen desenvolupada la capacitat en el mateix grau.
Lespersones més intel·ligents, tenen més capacitat d’observació amb un enfocament nou per reconèixer obstacles i proporcionar solucions i respostes noves a molts problemes.

Desenvolupament de la intel·ligència

Intel·ligència sensoriomotora: el nadó coneix el món que l’envolta.
Intel·ligència intuïtiva: proporciona més complexitat i equilibri a la conducta i es recolza en el llenguatge.Operació intel·lectual: es poden establir les relacions que hi ha entre els objectes.
Operacions formals: pensament abstracte i al raonament.

LA MESURA DE LA INTEL·LIGÈNCIA. EL QUOCIENT INTEL·LECTUAL (QI)

Quocient intel·lectual (QI): sistema de qualificació numèrica per indicar el grau d’intel·ligència d’una persona.
S’interpreta com l’edat mental (EM), edat cronològica (EC). L’edat mentalequival al grau de maduresa intel·lectual considerat .

L’edat mental i la cronològica haurien de ser iguals.
Si l’EM és superior a l’EC -> intel·ligència superior a la mitjana.
Si l’EM és inferior a l’EC -> intel·ligència inferior a la mitjana.




1.3.2 L’ACTITUD

Perquè es doni una conducta cal una actitud favorable per part de l’individu.
Actitud: predisposició a respondre d’unamanera determinada davant d’una situació.
L’actitud no es pot considerar una reacció de durada curta, sinó que es un estat mental més o menys estable que és difícil modificar. Hi ha dos tipus d’actituds:
Actituds positives: afavoreixen una conducta.
Actituds negatives: dificulten una conducta.

1.3.3 LA MOTIVACIÓ

Motivació: mena de força que incita l’individu a fer una acció determinada.
Ésuna combinació de processos intel·lectuals, fisiològics i psicològics que orienta la nostra acció i provoca que actuem i ens comportem d’una manera concreta. Darrere de tot desig, hi ha una motivació.

Motivació i aprenentatge

La motivació és fonamental en tot procés d’ensenyament-aprenentatge. La motivació augmentarà a mesura que:
Els continguts siguin significatius i útils per a ella.La probabilitat d’aconseguir les seves metes sigui alta i es senti capaç per aconseguir-les.
La persona reconegui que el seu èxit o el seu fracàs depenen del seu esforç.
L’aprenentatge elimini l’avorriment i l’ansietat.
Amb motivació l’aprenentatge serà molt més fàcil i eficaç. També influeix en la memòria, es a dir, millora el record del que s’aprèn.

Fases de la motivació

PRIMERA FASE.Els estats motivants: Constitueixen el motiu, impuls, necessitat o tendència. Tot allò que ens mou o incita a fer una acció. Poden ser fisiològics o psicològics.
SEGONA FASE. La conducta motivada: Resposta que tendeix a reduir l’impuls o estat emocional.
TERCERA FASE. La satisfacció o alleujament de les condicions motivants: Satisfacció que només s’aconsegueix quan s’assoleix un objectiu....