Bilingüisme i educació



Ressenya
Bilingüisme i educació


































Bilingüisme i educació
Vila, I. i M. Siguan: Bilingüisme i educació, Edicions de la UOC/ Proa, Barcelona (1998)
La importància del coneixement de les llengües en el nostre món, tant de llengües internacionals com de les que trobem a les societats on hi ha llengües en contacte, és cada copmés gran. A Espanya trobem el cas de l’anglés, entre altres, (com a llengua internacional) i el català, euskera, gallec... (com llengües que estan en contacte amb el castellà). Aquest fet s’ha traduït en la nostra educació, mitjançant una sèrie de lleis i decrets que posen de manifest la importància del seu ensenyament. Per aquest motiu, m’ha paregut interessant la lectura d’aquest llibre,Bilingüisme i educació.
El llibre fa referència, primerament, al concepte de bilingüisme i els diferents termes que l’envolten. Després, fa un recorregut històric sobre l’educació bilingüe al llarg dels anys, per finalitzar amb l’anàlisi de les característiques de l’educació bilingüe a l’Estat espanyol, especialment a Catalunya, des d’anys enrere fins a l’any 1998.
Primerament, comença explicant laforma en què adquirim el llenguatge i ho relaciona amb el bilingüisme. El llenguatge és l’instrument mitjançant el qual conceptualitzem el món i ens comuniquem i, a més, és l’eina del nostre pensament, aleshores hem de tindre en compte que és una capacitat comuna a totes les persones, però, que es tradueix en diverses llengües, és a dir, cada xiquet ho fa amb la llengua que li han ensenyat lespersones que l’envolten. Hi ha vegades en què un xiquet, quan comença en l’adquisició del llenguatge, aprén tan sols una llengua, però hi ha d’altres que poden fer-ho en més d’una llengua, i si a més estes llengües són profunditzades i utilitzades amb freqüència, es pot considerar bilingüe.
Aquest terme, bilingüisme, el trobem definit per diversos autors al llarg del capítol, ja que, és un terme moltcomplex que inclou moltes característiques. L’autor el defineix com “la capacitat que mostren les persones d’utilitzar dues llengües en les mateixes situacions amb una facilitat i eficàcia semblat”.
Llavors, una persona bilingüe pot utilitzar qualssevol de les dues llengües i, a més, pot passar de l’una a l’altra sense dificultat i és capaç de traduir i expressar en una i altra llengua un mateixpensament. Però, hem de tindre en compte que un bilingüe no pot expressar-se exactament igual amb les dues llengües, ja que, el bilingüisme perfecte no existeix. Això vol dir que una de les dues llengües estarà més desenvolupada que l’altra, ja que, possiblement serà la més utilitzada per l’individu i en la que organitzarà els seus pensaments. Per aquest motiu, si volem saber si una persona ésbilingüe, haurem d’avaluar la seua competència lingüística d’ambdues llengües, a més, d’una avaluació de les actituds i els comportaments lingüístics, és a dir, el valor que li dóna socialment, a una i a l’altra, quina utilitza en cada moment...
Tanmateix, hem de tindre en compte que aquest terme no és aplicable a les societats, perquè poden haver societats on conviuen dues llengües, però, no serparlades ni enteses per totes les persones que viuen en ella. Són societats que, per diferents motius, històrics d’expansió territorials, d’emigració... han esdevingut en territoris on es parla més d’una llengua, és a dir, en societats amb llengües en contacte i que, en conseqüència, n’hi ha una llengua majoritària, que totes les persones han de conéixer perquè és la utilitzada en les relacionssocials, i una minoritària, utilitzada en les relacions familiars.
Llavors, en una societat en llengües en contacte, els drets de les persones que parlen una llengua minoritzada es veuen minvats, i per aquest motiu, és necessari crear polítiques lingüístiques per tal de garantir els seus drets. A l’Estat espanyol tenim l’exemple de Catalunya, del País Valencià... on s’han creat polítiques...