BIOLOGIA TEMA 1

TEMA 1: ESTRUCTURA INTERNA TERRESTRE
1. Formació de la Terra
Fa uns 4600 m.a. a partir d'un cos rocós incandescent dins del Sistema Solar.
El refredament de la part més externa va donar lloc a la primera capa de la Terra,
l'escorça, i a poc a poc es van formar les altres capes concèntriques internes.
A partir d'una desgasificació en forma d'erupcions volcàniques es van formar
l'atmosfera (moltdensa) i per condensació de núvols molt àcids, la hidrosfera

2. Classificacions de l'estructura interna
Hi ha 2 formes de classificar l'interior terrestre,
- segons la composició química (model estàtic)
. Escorça (oceànica i continental)
. Mantell (superior i inferior)
. Nucli (intern i extern separats per la Discontinuïtat de Lehman)
* Les Discontinuïtats són canvis en la propagació o direcció deles ones sísmiques: la D. De Mohorovicic
separa Escorça de Mantell; i la de Gutemberg, Mantell de Nucli)

- Segons l'estat físic dels materials (model dinàmic)
. Litosfera: escorça + part sòlida del mantell superior
. Astenosfera:part de consistència plàstica del mantell superior
. Mesosfera: la resta del mantell
. Endosfera o nucli:el nucli intern és sòlid i l'extern, líquid

A la següent taulaestan descrites les característiques de les diferents capes:

La imatge mostra la diferenciació entre Litosfera i Astenosfera.

A més a més de totes aquestes dades hem de considerar les següents informacions:
- a causa del calor intern no es pot perforar més de 12 km per a l'estudi de l'interior
terrestre i s'utilitzen altres mètodes indirectes com ara la propagació d'ones sísmiques.
- la Terrafunciona com un imant gràcies al nucli metàl·lic que crea el camp magnètic
- un altre métode indirecte d'estudi intern és el càlcul de la densitat terrestre. Si
coneixem la densitat mitjana (5,5gr/cm3) i la de les roques superficials (2,7gr/cm3) es
dedueix que la interna ha de ser molt elevada.
Ací teniu un dibuix que mostra les explosions artificials que produeixen els científics
per a estudiarl'interior terrestre.

3. La Litosfera es desplaça
Al llarg de la història han aparegut teories mobilistes sobre els continents que
revolucionaven i contradeien les teories fixistes. El primer en desenvolupar una teoria
ben argumentada va ser Alfred Wegener (va morir en una expedició a Groenlandia).
La Deriva dels Continents:
Descrita per Wegener al 1915 afirmava que els continents, tal com elsconeixem ara,
estigueren units fa uns 200 milions d'anys i que constituïen un sol bloc, el
supercontinent Pangea. A conseqüència de grans trencaments, la Pangea es va dividir
succesivament en fragments. Per a elaborar aquesta teoria es va basar en els següents
arguments:
- Geogràfics: les vores d'alguns continents encaixen com un trencaclosques
- Geològics: coincideixen els eixos de grans serraladesa les dues parts de l'oceà Atlàntic

- Paleoclimàtics: apareixen sediments de climes passats en llocs molt distanciats i que
ara no tenen eixos climes (Mapa: tills, carbons i guixos)
- Paleontològics: l'estudi de fòssils indica que fa 350 milions d'anys la flora i fauna
d'Àfrica, Amèrica del sud, l'Índia i Austràlia coincidien.

La Tectònica de Plaques
Aquesta és la teoria succesora de la de laDeriva Continental i la corregeix en alguns
aspectes: els continents emergits no es desplacen sobre la superfície del nostre planeta,
sinó que és la Litosfera qui es desplaça sobre l'Astenosfera a velocitats d'uns cm./any,
seguint diferents direccions i provocant allunyaments i col·lisions de continents, així
com friccions entre plaques,
Per aquesta raó, les principals activitats geològiques comels volcans, terratrèmols i
formació de serralades es produeixen als límits de plaques.

Actualment es reconeixen 7 plaques grans (Antàrtica, Nord-americana, Sud-americana,
Pacífica, Eurasiàtica, Africana i Indoaustraliana) i d'altres més petites com la de Nazca,
l'Aràbiga i la del Carib.

4. Límits de plaques
Els límits que separen unes plaques de les altres poden ser de 3 tipus:
- Divergents:...