Brei història de la llengua catalana fins al 2013

TREBALL DE LLENGUA I CULTURA CATALANA

Breu història de la llengua catalana fins al 2013

(a.a. 2012-2013)

Índex

Paràgraf 1. El català, llengua romànica: orígens i formació de la
llengua......................................................................................................p. 3

Paràgraf 2 El català, llengua secular: història de la llengua i tradicióliterària.........................................................................................................p. 5

Paràgraf 3. El català, llengua europea: domini lingüístic i variació
dialectal......................................................................................................p. 9

Paràgraf 4. El català, llengua viva: situació sociolingüística i estatus jurídic
actual delcatalà..........................................................................................p. 15

Paràgraf

5.

El català,

llengua

de

cultura:

ús

culte

actual...........................................................................................................p. 22

2

Paràgraf 1. El català, llengua romànica: orígens i formació de la llengua

El català és una llenguaromànica, adjectiu que deriva de la paraula Roma,
capital de l‟Imperi Romà. Roma va colonitzar la Península Ibèrica a començaments de
“l‟any 218 a.C, quan els Romans desembarcaren a Empúries [...] Al segle I a.C.
pràcticament la totalitat de la Península, [...] era controlada per Roma. Però la total
pacificació no es produí fins a l‟època d‟August”1. Aquest procés de colonització rep el
nom deromanització.
Pel que fa al procés lingüístic, poc sabem de les llengües anteriors a l‟arribada
dels Romans; en general es pot parlar de presència de llengües indoeuropees a l‟àrea
centre i oest de la península, d‟àrea turdetana a la vall del Guadalquivir i al sud de
Portugal, de llengües càntabro-pirenàiques que s‟estenien per tota la serralada Càntabra
i pels Pirineus, i l‟àrea ibèrica a lacosta mediterrània , des del sud de la França fins a
l‟Andalusia oriental, i la zona de la cultura talaiòtica a les Balears i a les Pitiüses, [...]
entre les quals hi havia l‟eivissenc – de derivació cartaginesa – i llengües primitives de
la Mediterrània central, com les de Sardenya, Sicília o Calàbria”2. Aquest grup de
llengües va formar el substrat, des del qual procedeixen paraules com ara:“- Indoeuropeus: balma, trencar, banya, camisa… Topònims: Besalú, Verdú.
- Grecs: palangre, calaix, prestatge… Topònims: Empúries, Roses.
- Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.
- Iberobasc: carabassa, esquerra, estalviar, pissarra… Topònims: Cardona, Gerri,
Tossa, Àneu, Isavarre...”3.
Els Romans no van ser una població que forçava la integració i sembla, segons
alguns epígrafs, queintentaven comunicar-se en les llengües autòctones; tanmateix, la
romanització no va produir només un canvi de costums i creences sinó la substitució
lingüística pel llatí, la qual cosa va donar als hispans ciutadania cultural romana de ple.
Les primeres poblacions que van abandonar les seves llengües a favor de llatí van ser
turdetans, ibèrics i talaiòtics; en un segon moment es van llatinitzartambé els pobles del
centre i de l‟oest i finalment les poblacions del nord, tot i que no completament –per
exemple, el poble basc.

1

C. LLEAL, Breu història de la llengua catalana, Barcelona, Barcanova, 1993, pp. 15 i 16.
Ivi, pp. 19-27.
3
mallorquinahttp://www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua/textcomplet.htm,
consultació el dia 25 d‟abril 2013 a les 12,58h.
2

última3

Cal de totes maneres explicar de quina mena de llatí estem parlant. Totes les
llengües romàniques són una evolució del llatí parlat (o vulgar) i no del llatí culte, i
entre les diferents regions de la mateixa Itàlia hi havia moltes diferències, tal com passa
ara, moltes variants dialectals.
També en el conjunt de la Península Ibèrica, tot i que alguns autors han volgut
veure una...