Breve Historia de Casi Todo Cap.8

CAPÍTOL 8. El universo de Einstein.


8.1. Per què a les acaballes del segle XIX moltes persones intel·ligents creien que a la ciència ja no li quedava gaire per fer? Creieu que a començaments del segle XXI podem dir el mateix? Esmenteu alguna de les qüestions per resoldre que, ara per ara, estan centrant l'interès de la recerca científica.

Els científics creien haver aclarit la majoriadels misteris del món físic; havien descobert els raigs X, els raigs catòdics, l'electró, i havien formulat un grup de lleis universals molt sòlid: la Teoria del Camp Electromagnètic de la Llum, la Llei de proporcions Recíproques de Richter, la Llei dels Gasos de Charles, la Llei de volums Combinatoris, la Llei de l'Zero, el Concepte de València, les lleis d'Acció de Masses i moltes altres més. Elscientífics creien que ja no quedava molt més per fer, que havien plantejat i resolt tots els problemes científics existents.

A principis del segle XXI, on som, no podem afirmar que a la ciència no li queda res per descobrir, és més, crec que tots estem d'acord que la ciència acaba de començar a resoldre misteris i problemes, i que queda encara molt per fer. Un exemple d'això és la investigacióde malalties cròniques, o mortals, com el càncer, la SIDA, i moltes altres; entendre bé d'on venim, i plantejar on anem, contemplant la possibilitat de l'expansió de la nostra espècie.

8.2. Resumiu, breument, i ubiqueu en el temps la principal aportació al coneixement científic de J. W. Gibbs (1839-1903).

Entre 1875 i 1878 Gibbs va escriure una sèrie d'articles, titulats "Sobre l'equilibridels sistemes heterogenis", que aclaria els principis termodinàmics de gasos, barreges, superfícies, sòlids, canvis de fase, reaccions químiques, cèl · lules electroquímiques, sedimentació i osmosi. .. etc. Gibbs va mostrar que la termodinàmica no s'aplicava simplement a la calor i l'energia a gran escala (com el motor de vapor), sinó que estava també present i influïa en el nivell atòmic de lesreaccions químiques.

8.3. Quin descobriment va posar de manifest, per primera vegada des de la seua
publicació, que “les lleis de Newton podien no tenir aplicació pertot arreu”? Indiqueu-ne l'època i els autors.

La física newtoniana predeia que la velocitat de la llum, en travessar l'èter, havia de variava respecte a un observador segons si s'acostava o s'allunyava de la font de llum. AlbertMichelson va pensar que la Terra viatja una meitat de l'any cap al Sol i s'allunya d'ell l'altra meitat, i ha considerat que, si s'efectuaven mesuraments en estacions oposades i es comparava el temps de recorregut de la llum en les dues, s'obtindria la solució.
Així que, mitjançant un invent seu, l'interferòmetre, va fer els mesuraments, i va descobrir que la velocitat de la llum és la mateixaen totes les direccions i en totes les estacions.
Aquest experiment, va ser realitzat en 1887 per Albert Abraham Michelson i Edward Morley

8.4. Amb el segle XX començà una nova era en la ciència en què “molts no entendrien res i ningú no ho entendria tot”.

a) Quin camí va començar a recórrer la ciència a partir d'aquell moment?
La ciència estava canviant d'un món macrofísic, on es podienagafar i mesurar els objectes, a un altre microfísic, on tot passava amb inconcebible rapidesa en escales de magnitud molt per sota dels límits imaginables. Estàvem a punt d'entrar en l'era quàntica.

b) Quin científic es considera que va encetar aquesta nova etapa i quina va ser la
seua aportació?
Max Planck, qui va formular la "teoria quàntica", que postulava que l'energia no flueix constant,sinó que arriba en paquets individualitzats als que ell va anomenar «quants».

8.5. Albert Einstein (1879-1955) va revolucionar el món de la física amb la publicació de cinc articles:

a) Quan i en quina revista van ser publicats?
Va ser a la revista “Annalen der Physik “ al 1905

b) De què tractaven tres d'aquests cinc articles?
Un d'ells analitzava l'efecte fotoelèctric mitjançant la...