Capítol 5: l’edat de plata de l’economia espanyola (1914-1936)

Capítol 5: L’edat de plata de l’economia espanyola (1914-1936)

1. L’impacte de la guerra sobre una economia neutral:

La Gran Guerra va transformar l’economia mundial.Les economies dels països neutrals tampoc van escapar dels efectes del conflicte.
Per Espanya, l’impacte econòmic de la guerra es va produir esencialment per la via del comerç exterior: En primer lloc, va augmentar la demandad’alguns béns anufacturats que produien els països neutrals per abastir als països bel·ligernats, la indústria dels quals estava volcada a atendre les necessitats militars. En segon lloc, va disminuir la oferta de molts productes industrials que abans s’adquirien a l’estranger. Per últim, es va contraure radicalment la demanda exterior de 2 tipus de béns: aquells que compraven les nacionscontendents i que van ser considerats prescindible i per altre banda, els productes que eren més sensibles a les dificultats de transport derivades de la guerra.
L’efecte combinat d’aquests factors va ser estimulant per la majoria dels sectors productius espanyols. A la indústria se li van obrir oportunitats d’exportació desconegudes en el passat. La 1a GM va constituir, doncs, un poderós impulsor de lasubstitució d’importacions. Alguns sectors però, i van sortir perdent per la falta o per l’encariment de matèries primeres que utilitzaven en el seu procés productiu. La Gran Guerra va tenir un efecte molt desigual en les diferents activitats. Anàlisis d’alguns sectors productius:

← Agricultura: Des del punt de vista del creixement a llarg plaç del sector no es pot afirmar que la guerramundial resultés poistiva. Ja que el problema del “subempleo” massiu que obstaculitzà la modernització agrícola, va susistir i laconflictivitat social va augmentar.
← Minería i energia: les exportacions de minerals metàl·lics i de plom es van enfonsar espectacularment, les ventes es van reduir un 56%. La producció va caure en picat. El cas del carbó va ser diametralment diferent. Aquest va serun període de màxim esplendor per la mineria del carbó, degut a la impossibilitat d’importar aquest mineral. L’aguda carestia del combustible es va traduir, lògicament, en un fortíssim increment dels preus (Quadre 5.1) molt superior a la resta bens. Això va estimular la producció interior. Pero aquesta expansió productiva es va aconseguir al preu de fer menys eficient un sector que ja ho era moltpoc. Quan acabada la guerra, torna la comeptencia del carbó estranger, la baixa productivitat de la mineria nacional es posará de manifest i ocasionarà una profunda crisi en el sector. L’encariment del carbó va tenir una consecuencia clarament positiva, va incentivar l’ús d’una alternativa, la electricitat que va adquirir el caracter de bé substitutiu del carbó, al abaratirse radicalment respectecarbó.D’aquí que en moltes activitats, es va reemplaçar el carbó per l’electricitat. El 1920 la indústria bàscia ja utilitza més l’electricitat que el carbó.
← Indústria Manufacturera: En termes generals, la guerra va afavorir la substitució d’importacions i va fomentar les exportacions. Alguns sectos no es van decidir a ampliar la capacitat productiva sinó que van preferir incrmenetar ñlaproducció forçant al màxim l’ús de l’aparell productiu. Això va donar com a resultat un aument mediocre de les quantitats produides, pero un increment espectacular del preus i beneficis. Altres ectors si que van aprofitar millor la oportunitat dorada que oferia el conflicte i van ampliar i modernitzar les seves plantes. Ex: química.
← Serveis: La guerra va insuflar una prosperitta extrordinariaa algunes activitats terciaries. L’augment de la producció conjunta del sector va ser superior al que va experimentar la indústria. Al finalitzar el cicle bèl·lic, el sector terciari havia reforçat el seu pes dins del PIB, arribant a una quota que no recuperaria fins 3 dècades més tard.
A la vista de tot això, podriem pensar que l’economia espanyola va créixer durant el conflicte, gracies a...