Cas d'anna o. sigmund freud

El text següent recull fragments de la narració de Breuer i Freíd publicada l’any 1895:

Cas inicial d’Anna O.

La senyoreta Anna O. de 21 anys quan va contraure la malaltia (1880) era sana sense mostrar anteriorment nerviosisme. Tenia una intel·ligència excel·lent , una intuïció penetrant, grans dots poètics i fantasia, controlades per un raonament crític.
Tenia una voluntat forta i erapersistent. Era bondadosa i caritativa i mostrava una tendència a la desmesura en els seus comportaments.
La seva vida era monòtona i li agradava de manera sistemàtica somiar desperta, el que ella deia “ teatre privat”, però ningú no se n’adonava d’aquesta activitat.

El juliol del 1880 el pare d’anna O, va tenir una greu malaltia a causa de la qual va morir l’abril del 1881. Durant els primersmesos de la malaltia l’Anna es va dedicar a tenir cura del seu pare. Però aviat va començar a patir una sèrie de símptomes com anèmia, fàstic als aliments, una tos molt intensa. A començaments de desembre va tenir problemes a la vista i va haver d’estar-se al llit fins al mes d’abril de l’any següent. De seguida va tenir més símptomes: mals de cap, li semblava que les parets s’inclinaven, no podiagirar el coll, anestèsia al braç i a la mà dreta i més endavant a la cama esquerra i al braç esquerre. Quan vaig començar a tractar la malaltia em vaig convèncer de trobar-me davant d’una greu alteració psíquica. Hi havia dos estats de consciència separats i que s’anaven alternat al llarg de la malaltia. En un d’aquests , coneixia el seu entorn, estava trista i angoixada però relativament normal.En l’altre al·lucinava, es portava malament, insultava a tothom, llençava els coixins, arrencava botons de la roba del llit, etc. Més endavant alternava moments de gran angoixa i al·lucinacions amb moments de clarividència. Posteriorment va tenir problemes amb el llenguatge. Va passar-se fins dues setmanes sense dir res. Després, tot i que habitualment parlava alemany, només parlava en anglès iquan estava més tranquil·la en francès i italià.

El 5 d’abril va morir el seu pare. Era el trauma psíquic més greu que podia afectar-la. Va continuar tenint problemes amb el moviment del braç dret i la cama dreta, amb la vista, amb el reconeixement de gent propera. Només a mi em coneixia quan entrava, i sempre estava desperta i desvetllada quan parlava amb ella, excepte quan , de cop i volta,tenia absències al·lucinatòries. Continuava parlant en anglès i no entenia l’alemany.

El seu estat continuava empitjorant. Els capvespres vivia en uns estats de somnolència que eren poblats de figures terrorífiques. Es negava a menjar .
Va demostrar impulsos suïcides i era perillós que visqués en un tercer pis.
Contra la seva voluntat, se la va traslladar a una casa al mig del camp pel juny del1881. Allà també va intentar suïcidar-se i va passar dies sense menjar.
Jo no podia anar cada dia a la nova casa, i el cas evolucionava de la manera següent: quan jo la visitava, al capvespre i enmig del seu estat de somnolència , li treia els fantasmes que havia anat acumulant des de la meva última visita. Aleshores ella es quedava tranqui-la i l’endemà era amable, dòcil i treballadora. Peròaquest estat durava només tres dies. Costava de fer-la tornar a parlar, procediment pel qual ella s’havia inventat el nom seriós i encertat de talking cure ( cura de conversa) i l’humorístic de chimney-sweeping ( neteja de xemeneia). Les nits que no aconseguia calmar-la per mitjà de la conversa, calia fer ús del cloral ( compost químic que es fa servir com a hipnòtic). Continuava l’alternança en elsdos estats de consciència. El seu estat general va millorar a grans trets, però continuava el ritme del seu estat psíquic: l’endemà d’una talking cure estava amable i alegre, el segon dia irritable i desagradable i el tercer dia antipàtica .

A la tardor , la pacient va tornar a la ciutat, però es va posar a viure en una casa diferent d’on havia emmalaltit, i el seu estat físic i mental era...