Catalan

Irregularitats de la 1a conjugació
– Irregularitats ortogràfiques
Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugació són regulars (excepte anar i estar), en
alguns verbs esprodueixen canvis ortogràfics provocats per l’alternança de certes grafies:
començo–comences, jutjar–jutges, entregar–entregues, aixeco–aixeques, adequar–adeqües
A més, cal recordar que el verb donar duuaccent diacrític (dóna/dónes) i que els verbs acabats en -ear, -iar,
-oar i -uar duen dièresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de l’imperatiu, per marcar que no
hi ha diftong:cre-ï, canvi-ïs, inco-ïs, actu-ïn.
– Irregularitats morfològiques
Pel que fa al verb anar, té doble arrel o lexema: l’arrel va- en els presents d’indicatiu, de subjuntiu i en
l’imperatiu (vaig, vagi,vés...) i l’arrel an- en la resta de temps (aniré, anava, anem, aniríeu, anéssim...).
Quant al verb estar, té el present d’indicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simpleadopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugació. Cal anar amb compte amb les formes *jo estés, *tu
estessis, etc., del present de subjuntiu perquè són incorrectes.
Present indicatiuPassat simple Present subjuntiu Imperfet subjuntiu
estic estiguí estigui estigués
estàs estigueres estiguis estiguessis
està estigué estigui estigués
estem estiguérem estiguem estiguéssim
esteuestiguéreu estigueu estiguéssiu
estan estigueren estiguin estiguessin
Irregularitats de la 2a conjugació
La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són irregulars.
– Irregularitats ortogràfiques
Elsverbs que tenen l’infinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten
accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present d’indicatiu i la 2a persona delsingular de
l’imperatiu (atén, estén, pretén, encén...). En canvi, el participi segueix la regla general de l’accentuació i
manté la e oberta (atès, estès, pretès, encès...).
Cal recordar que...