Catalana

En molts aspectes a Europa el segle XII va ser una època de vida fresca i vigorosa. El sistema feudal es va expandir i les monarquies feudals es van anar transformant lentament en monarquies autoritàries ( al final de l’edat mitjana).
Els canvis polítics van ser conseqüència d’ una sèrie de canvis econòmics i socials. El feudalisme va proporcionar estabilitat social, generava persones que noencaixaven dins el sistema que tant incloïa certs subordinats dels senyors feudals com serfs que es volien escapar de la tirania que vivien; alguns d’ aquests van fer carrera com a soldats o bé van trobar refugiats burgs on van conformar una nova classe social, activa i emprenedora  en conflicte amb el món feudal basat en la tradició i la passivitat social. Les ciutats i la burgesia van ser així, elmotor en el que es van valer els reis per anar-se imposant als seus turbulents senyors feudals .
A la segona meitat del S.XII, es regularitzen les normes concretes per als enllaços matrimonials. A fi de no dividir el patrimoni per a no perdre poder els senyors, es va establir la costum de casar únicament als primogènits. Per tant es va crear un grup d’ homes solters sense terres ni dona que esdedicàvem a anar als tornejos i a conquistar dones i terres.
Per entendre la poesia trobadoresca és necessari conèixer en quin àmbit social neix i es desenvolupa: el feudalisme. La societat feudal estava estructurada d’ una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d’ una piràmide, l’ esquema bàsic de la qual era la relació senyor-vassall. El vèrtex d’ aquesta piràmide era el monarca ( el poder delqual era més nominal que efectiu). I per damunt del rei podia haver l’ emperador ( en els primers temps del Feudalisme) i més tard, dalt de tot de la piràmide estava el Papa.
Al segle XII el llatí deixa de ser l’ única llengua utilitzada com a idioma de cultura, la lírica trobadoresca és innovadora perquè és laica, utilitza una llengua vulgar, l’ occità.  Els trobadors, els poetes del segleXII i XIII escriuen sobre l’amor, el sexe, la política, la moral o la religió. La seva poesia neix a les corts i s’ escriu per ser cantada, s’ha abandonat l’ oralitat per adoptar l’ escriptura.  Són homes cristians però no pensen igual ni amb enqüestions de sexe i amor, ni amb la guerra i la moral, com pensa l’ església, creen un ideal de civilització, un sistema de bona conducta fet a mida per a lasocietat cortesana feudal.
Un mot clau en el nou sistema moral i de bona conducta que creen els trobadors és ‘jovent’, que resumeix les virtuts cortesanes. Prové del llatí ‘iuvens’ i designa la mainada permanent d’un senyor, formada per nobles i cavallers sense herència. Aquesta classe social desfavorida és, segurament, la que desenvolupa aquesta nova ideologia amb l’objectiu d’integrar-se en lasocietat i tenir alguna possibilitat d’ascensió social: la vàlua dels nobles no es mesura per la fortuna o el poder sinó pel ‘preu’, per la capacitat personal, bona educació, valentia i generositat.

Quan han de cantar a l’amor, els trobadors fan servir ‘la metàfora feudal’. En una espècie d’intercanvi de papers, l’enamorat és el vassall i la dona pren el rol de senyor, fins al punt que sel’anomena ‘midons’, que vol dir ‘el meu senyor’. A les cançons amoroses també entren en joc un seguit de ritus i temes de la jurisprudència feudal. És força habitual que els trobadors recorrin a imatges força ambigües que són alhora eròtiques i feudals: en el jurament el vassall ajunta les mans amb les del senyor, ha de posar les mans sota un mantell com a símbol de protecció i es fan un petó en senyald’afecte i bona voluntat.
Vassall i senyor feudal segellen un contracte i contreuen una sèrie de drets i deures. Aquesta visió de la ‘fina amore’, com l’anomenen els trobadors, crea una paradoxa, perquè l’ideal d’amor lliure és irrealitzable dins la formulació cortesa. Per tant, els gèneres on s’albira la possibilitat d’acomplir el desig, la pastorel·la i l’alba, se situen fora de l’espai...