Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d'un règim liberal

T.4 Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d'un règim liberal

1- La crisi de l'Antic Règim

La guerra contra la invasió francesa va originar la crisi de l'Antic Règim a Espanya.

1.1.- La crisi de la monarquia borbònica

Davant de la Revolució Francesa, el rei Carles IV, temorós de l'expansió de les idees liberals per Espanya, va declarar la guerra a França (1793-1795).
Laguerra va ser un fracàs, Manuel Godoy va donar un gir radical a la política exterior:
Es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya
va autoritzar l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractar de Fontainebleau, 1807)

Va esclatar el motí d'Aranjuez (1808) que va forçar la dimissió del ministre i l'abdicació del rei a favor del seu fill Ferran VII.
Davantd'aquesta situació, Napoleó va decidir convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona (França), on els va fer abdicar i acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d'Espanya.

1.2.- La guerra de la independència

El 2 de maig de 1808, es va produir a Madrid un aixecament contra les tropes franceses i el seu exemple va ser seguit a molts altres llocs.
Es van crear juntes perdirigir la resistència, coordinades per una Junta Suprema Central, mentre grups de patriotes es van organitzar en guerrilles per lluitar contra els francesos.
Al juny de 1808 ja s'havia creat la Junta Suprema de Catalunya, que va coordinar la formació dels somatents populars, que aconseguiren derrotar els francesos a la batalla del Bruc.
Al juliol de 1808 l'exèrcit espanyol va derrotar elfrancès a la batalla de Bailen.
El curs de la guerra va canviar l'any 1812:
quan la campanya de Rússia va obligar a Napoleó a desplaçar part del seu exèrcit a aquell país.
L'ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva per a vèncer els francesos.
Al 1812 es va firmar el Tractat de Valençay, segons el qual, Ferran VII recuperava la Corona i Napoleó retirava les tropes d'Espanya.

1.3.- LesCorts de Cadis

Al 1810, la Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, l'únic territori no ocupat pels francesos. Es van reunir representants de tots els territoris i la majoria va defensar a les Corts les noves idees del liberalisme.

La primera decisió presa per les Corts va ser revolucionària:
tots els presents, fos quin fos el seu origen, es reunien en un Assemblea única i elseu vot tenia el mateix pes.
Aquesta cambra, en representació de la nació espanyola, va redactar una Constitució, aprovada al 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític:
sobirania nacional,
divisió de poders,
sufragi universal masculí i
una declaració àmplia de drets.

També van aprovar unes lleis destinades a abolir l'Antic Règim:
supressió de les senyories,abolició dels gremis,
supressió de la Inquisició i
igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos.



2- El regnat de Ferran VII

Quan Ferran VII tornà a Espanya el 1814 “ el desitjat”, es va iniciar el seu regnat, dividit en tres etapes:

1.- El retorn a l'absolutisme (1814-1820): El rei va anul·lar tant la constitució de 1812 com les lleis posteriors que van aprovar lesCorts de Cadis.

2.- Trienni Liberal (1820-1823):
El coronel Riego va fer un pronunciament que va triomfar, i va restaurar el liberalisme.
Durant aquests tres anys van tornar a aplicar-se la majoria de les lleis que havien aprovat les Corts de Cadis.
També en aquest període el rei, que era absolutista, va conspirar per acabar el règim liberal.


3.- La dècada absolutista (1823-1833):Ferran VII va demanar ajuda a la Santa Aliança, aquesta va envair Espanya, i va restaurar l'absolutisme.
Els últims anys de regnat de Ferran VII es plantejava el problema de la successió al tron, ja que el rei només tenia una filla, i les dones no podien regnar a Espanya.
El rei va aprovar una llei per a que la seva filla pogués regnar (Pragmàtica Sanció que derogava la Llei Sàlica). Això...