ciencia politica

LA DEMOCRACIA LIBERAL Y SU ÉPOCA __ Macpherson
Models i precursors

El caràcter de la investigació
Està a punt de desaparèixer la democràcia liberal?
Sí, si s’entén la democràcia liberal com la democ. d’una societat capitalista de mercat.
No, si s’entén com Stuart Mill la d’una societat en què tots els membres tenen igual llibertat per realitzar les seves capacitats.
Per liberal es potentendre la llibertat dels forts per aixafar els dèbils mitjançant lleis de mercat, o una llibertat efectivament igual perquè tothom utilitzi i desenvolupi les pròpies capacitats. Són llibertats incompatible que la democràcia liberal ha intentat combinar.

La democràcia neix en les societats capitalistes de mercat (la idea de “el mercat fa l’home”), però al XIX ja Mill reivindica la igualtat dedrets per al desenvolupament de la pròpia personalitat, des de llavors les dues visions han xocat, i fins ara ha predominat la primera, que ha fet que s’hagi associat que liberal significa capitalista. Ha succeït així, però el fet que els ideals liberals hagin sorgit amb el capitalisme no vol dir que s’hagin de limitar a aquests. De fet el principi ètic del liberalisme s’ha fet massa gran per laconjuntura capitalista de mercat i pot existir fins i tot millor sense ella. En aquest treball s’examinarà els límits i possibilitats de la democràcia liberal.

La utilització dels models
Per què utilitzar models
Els models, en les ciències socials, més enllà de ser una construcció teòrica per explicar unes relacions reals, poden explicar també la possibilitat i probabilitat que aquestesrelacions canviïn. Així clarifiquen unes línies de canvi.  des de la Il·lustració s’ha cregut en el canvi lineal. Els models en la teorització política prenen també un sentit ètic. No només exposen el funcionament d’un sistema polític, o d’una societat, proven també d’explicar i justificar per què aquest model és més desitjable.
Però si es vol demostrar que un model de sistema polític o societat ésviable cal formular alguna hipòtesi sobre els sers humans que el faran funcionar i amb què funcionarà.
La viabilitat d’un sistema polític depèn de com hagin configurat les altres institucions socials i econòmiques a la gent amb què el sistema polític ha de funcionar. Des del XIX s’ha apreciat en general que la forma com les institucions i relacions socials configuren a la gent com actorspolítics es troba en la manera com configura la consciència que la gent té d’ella mateixa.  al mirar els models de democràcia cal veure el que pressuposen sobre la societat en què ha d’actuar el sistema polític democràtic i el que pressuposen sobre el caràcter essencial de les persones que han de fer que funcioni el sistema.

La democràcia no només respon a uns mecanismes d’elecció i autorització alsgoverns, sinó que va més enllà. S’ha entès sovint com una qualitat que impregna tota la vida i el funcionament d’una comunitat nacional o més petita. Hi ha qui només considera els mecanismes formals, altra gent que considera una qualitat més àmplia.  l’estudi dels models de la democràcia liberal és també l’estudi del que creu que és aquesta la gent que la desitja (o del que vol que sigui) perquèel que la gent creu sobre un sistema polític no és aliè a aquest sinó que en forma part. Treballar amb models de democràcia permet veure que la democràcia liberal conté dos elements imprescindibles: com no s’ha d’allunyar dels desigs i capacitats dels homes que la fan funcionar, el model de democràcia ha de contenir un model d’home; com necessita el assentiment i suport general, el model dedemocràcia ha de contenir una teoria èticament justificativa.
Per què uns models històricament successius?
Consideracions generals sobre democràcia:
els governs i assemblees legislatives se’ls tria mitjançant eleccions periòdiques amb sufragi universal i igual, hi ha doncs llibertats civils que permetin el dret a optar.
Hi ha igualtat formal davant la llei.
Hi ha protecció de les minories...